Aquesta
entrada està dedicada al company Sergi, un enamorat dels llibres... i les
llibreries...
“Llibreter d’ofici
No em considero un gran lector i no obstant això la meva vida ha estat
marcada per la lectura. La meva infància va transcórrer sense llibres. Al meu
poble no havien biblioteques on assistir, no les havia de cap tipus, ni escolar
ni pública. Tampoc llibreries, només un estanc en què es venien, a més
d'espardenyes, molts còmics i algun llibre. A casa meva no hi havia llibres.
L'ofici de la meva família des del meu rebesavi era el de carreter, tenien un
taller on es construïen carros i estris de fusta per al camp. El meu besavi,
com patriarca de la família, deia .. "primer és l'obligació abans que la
devoció". Llegir es considerava una
devoció, el treball manual era
l'obligació. No obstant això em vaig fer
llibreter de professió (des de l'any 1971), va ser per casualitat, trobant en aquest ofici meva vocació de
difusor de llibres, compromès amb la formació de lectors i amb la promoció de
la lectura en totes les edats.
Jo era un llibreter "progre", creia que podia canviar el món amb
la lectura de llibres que ajudaran a pensar, a plantejar-se la vida social i
política, a tenir noves idees malgrat que estiguessin prohibides, ..... Al 1975
obrim una petita llibreria a Mataró juntament amb cinc companys, li vam donar
l'estructura jurídica d'una cooperativa de treball "ROBAFAVES, SCCL",
ens lliurem a l'ofici amb propostes dinàmiques, col·laborant amb el moviment
ciutadà i amb el món escolar. Vam aprendre l'ofici exercint de
llibreters-dinamitzadors culturals i vam anar creixent en nombre, i en
experiència per acompanyar al fet que cada lector trobarà els seus propis
llibres.
Una situació traumàtica a principis dels anys vuitanta ens va connectar amb
el desig profund dels lectors de trobar-se en els continguts dels llibres, en
les seves històries, en les seves paraules, va ser "la nit en què les
lletres es van alliberar":
la nit en què les lletres es van alliberar
Aquella nit s'havia desencadenat una tempesta d'estiu. Al matí vaig arribar
a la botiga per obrir-la al públic, feia sol com cada matí. La llibreria estava
situada en un dels carrers que canalitzen l'aigua cap al mar en una ciutat de
la costa catalana.
Aquella nit, la del 18 de juliol, no hi havia col·locat els protectors al
portal tal com acostumava quan temia que plogués de manera torrencial.
Quan vaig obrir la porta metàl·lica de la botiga i vaig voler entrar, una
sensació d'humitat i olor de paper mullat em va envair els sentits. Vaig voler
obrir els llums, però van saltar els fusibles; a mesura que penetrava cap a l'interior de la
botiga de llibres els peus s'humitejaven i el cap rebia degotejos constants.
Tot el pis estava embarrancat d'aigua i el sostre gotejava completament, el cel
ras estava xop.
La llibreria s'havia instal·lat en un antic celler de vi, la casa tenia un
pati superior que se sostenia amb bigues de fusta, en cobrir aquestes bigues
amb el modern cel ras havíem deixat un forat perquè respirés la humitat
acumulada, va ser per aquest forat que s'havia colat l'aigua del terrat al tapar-se
el desguàs del pati superior.
Quin desastre! estava plovent a l'interior de la llibreria i a més l'aigua
havia entrat per la porta inundant tot el pis.
-
Els
llibres !! vaig cridar.
Us imagineu els llibres ?, estaven situats en taules i en prestatges ben
ordenats. 'Tots amarats d'aigua !!!!!.
Els llibres de les taules de novetats estaven rajant, però no només
aquests, també els dels prestatges de les parets que havien rebut l'aigua del
sostre de la llibreria i, d'un prestatge a un altre, l'aigua havia penetrat en
els lloms i en l'interior de cada un d’ells.
-
Quina
tragèdia !!!
Davant semblant espectacle, em vaig ensorrar.
Tot el treball de tants anys de sacrifici per fer que la botiga fos un
negoci, perquè poguéssim viure de la nostra feina, de la feina de llibreter que
tant estimàvem, s'enfonsava per causa d'una inundació.
-
Qui comprarà
llibres mullats, enganxats, retorçats,
...?
Si no podíem vendre els llibres era la nostra ruïna, podia significar el
tancament de la llibreria.
Vaig sentir un tremolor a l'esquena i una suor freda em va amarar, se’m van afluixar les cames i vaig caure a
terra, mullant els pantalons. Assegut al pis de la llibreria em vaig adonar
que flotaven sobre l'aigua unes minúscules formes negres, ¿podien ser insectes
dels que mengen paper ?. Vaig agafar un grapat i en obrir la mà vaig poder
observar sorprès que eren lletres. ¿D'on
havien sortit tantes lletres .............? Intrigat vaig començar a obrir llibres, les
seves fulles estaven en blanc, més llibres i més llibres mullats ........, tots
estaven en blanc !!! S'havien desenganxat totes les lletres dels llibres!
¿Com podia solucionar el problema ?. Es tractava de recollir les lletres i
tornar-les a col·locar dins dels llibres. ¿Però en quin ordre? . No sabia el
que deien tots els llibres, alguns si perquè els llegim, però tots ¿..?
Els llibreters sabem dels llibres per la seva olor, perquè els llibres fan
olor. Sabem del seu tacte, segons la qualitat del paper,....
Los libreros sabemos de los libros su olor, porqué
los libros huelen. Sabemos su tacto, según la calidad del papel,..... gairebé podem deduir el seu sabor, però el que diuen ...!
En la nostra llibreria rebem més de 82 llibres nous cada dia, uns 22.000 novetats
a l'any. No els llegim tots, no disposem
de tant de temps, per això no sabem el
que diu cadascú. No podíem tornar a
col·locar les lletres dins de cada llibre perquè digués el mateix que havia
escrit el seu autor i poder vendre'ls, i si no els podíem vendre .... estàvem
arruïnats, era una gran catàstrofe per al nostre negoci, per a la nostra cooperativa de treball, per a
la llibreria Robafaves.
Ens vam reunir en assemblea extraordinària, tots els companys de la
cooperativa ens vam sotmetre a una tempesta d'idees per trobar la que ens
salvés. Després va venir la calma i vam elaborar una proposta que podia
salvar-nos si la nostra intuïció sobre la lectura era certa.
Ens vam posar a treballar junts per pescar les lletres, aplicant tots els
mètodes i sistemes de pescar lletres ...... després posàvem les lletres a
assecar al sol. Era el mes de juliol i el matí era esplèndid. Vam assecar els
llibres estenent-los al sol i utilitzant
assecadors elèctrics de cabells, ........, vam treballar fort netejant la
llibreria i ordenant-la durant tres dies.
Al quart dia vam tornar a obrir la llibreria. Vam posar grans cartells
explicatius, com els de les superfícies comercials i unes balances al taulell.
Al principi els clients entraven amb certa expectació, sabien de la
inundació i estaven atents a les nostres propostes, esperaven que els
sorprenguéssim o que tanquéssim, no sospitaven com podíem continuar el negoci i
seguir endavant després de la tragèdia.
En llegir els cartells amb les seves propostes quedaven desconcertats, però
tot seguit ens demanaven exemplars d'aquells llibres i els compraven amb
entusiasme.
Els cartells anunciaven, ... "POTS SER AUTOR D'EL TEU PROPI LLIBRE,
PER CADA LLIBRE EN BLANC ET REGALEM mig quilo de LLETRES NEGRES, només has de
col·locar-les dins."
La gent comprava els llibres i ordenava les lletres formant paraules i amb
elles explicava històries, sensacions, emocions, ........ Explicaven les seves alegries,
les seves penes, les seves frustracions, els seus desitjos, les seves fantasies, .....
..explicaven la seva pròpia història, allò que els hagués agradat viure i tot allò
que mai haguessin desitjat viure, d'aquell llibre feien el seu propi llibre.
Vam vendre tots els llibres i ens vam fer rics. Vam obrir una altra
llibreria més gran en un altre carrer cèntric de la ciutat, assegurant-la amb
una pòlissa completa que cobrís tot tipus d'inundacions.
La nostra percepció va ser bona, com llibreters ens havíem adonat que els
lectors busquen en els llibres que llegeixen la seva pròpia història, sigui
real o imaginària. Busquen en la veu de l'autor el despertar de la seva pròpia
veu interna, aquesta veu que ens descriu
la realitat del que sentim al viure.
Quan llegim un llibre busquem repetir les sensacions que el nostre cos té
guardat en la seva memòria, de manera
conscient o no. Desitgem que el text que
llegim ens transporti, ens complagui, ens estimuli, ens calmi, ens emocioni o ens situï en el món en què
vivim, ens ajudi a comprendre la vida i
a comprendre'ns a nosaltres mateixos.”
traginer de contes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada