l’ofici de llibreter

“ “Quan he de fer entrevistes de feina, el primer que li dic a l’aspirant a llibreter és:  «¿Tu estàs disposat a estar tres quartes parts de la teva feina fent de camàlic?»”, planteja Àlvar Masllorens.  És una pregunta retòrica, esclar.  “Belluguem llibres amunt i avall com animals -afegeix-.  Tots els llibreters patim mal d’esquena o alguna cosa similar”. Masllorens va obrir l’agost passat La Temerària a Terrassa després de més de 30 anys dedicat al sector com a autor, traductor, distribuïdor, editor i llibreter.  Tenia coneixement de causa.  “La feina no és el que la gent pensa, en absolut.  La realitat és molt més dura que anar mirant les novetats quan arriben, col·locar els llibres i atendre els clients”, explica per resumir la visió idíl·lica que els lectors tenen del seu ofici.

“Vaig muntar la llibreria pensant que llegiria molt. Mentida! Veig molts llibres però la feina no ens permet llegir”, clava Josep Cots, el veterà llibreter de la Documenta de Barcelona. A ell li toca fer com al comú dels mortals:  llegir al metro, el diumenge o quan es fica al llit.  Cots es declara contrari a la mística dels llibres i els llibreters - “els llibres són com les sabates,  n’hi ha d’haver a totes les cases”-  però això no li ha fet perdre gens la passió per aquest ofici,  fins al punt que, en comptes d’abaixar la persiana per jubilació, ha decidit inocular el virus a un hereu,  que després d’un procés de selecció va resultar ser Èric del Arco. “Hi havia gent que fugien espantats quan els explicava de què anava el negoci.  Una llibreria exigeix dedicació plena. O t’hi dediques a fons o no te’n surts”, diu. A Del Arco l’ha advertit:  “De problemes, n’hi ha molts,  com amb tots els negocis, però és qüestió d’actitud.  A mi m’agrada tot: vendre, ordenar, traslladar...” I l’ hereu, que és llibreter des del 15 de març del 2014,  ja ha pogut posar a prova la seva capacitat multitasca:  “Fas de comptable, de comprador, de venedor, parles amb autors, fas l’aparador, et baralles amb els proveïdors, vas amb llibres amunt i avall... i cada dia passen coses, també coses maques, com descobrir un llibre, i així vas fent la vida de llibreter”, explica Del Arco, que mai s’havia plantejat entrar al sector. “És fantàstic i esgotador”, sentencia Guillem Terribas, de la La 22, de Girona.

Una vocació i un negoci

Aquest llibreter gironí gaudeix més que mai del seu ofici i de La 22 des que s’ha jubilat. Per això encara viurà de prop Sant Jordi; serà la seva 37a diada.  Terribas té un gran consell per als novells:  “El millor llibreter no és el que sap comprar sinó el que sap retornar”.  Perquè amb les devolucions es compren les novetats que els arribaran més endavant.  Els errors de gestió es paguen cars, sobretot en diades com Sant Jordi, en què es “remenen” molts euros en forma de llibres.

Entre “ser un simple botiguer o agafar-te seriosament l’aventura de llibreter, sent activista i participant en la vida cultural de la ciutat”, Terribas va triar la segona opció. És la mateixa que Silvana Vogt i Arnau Cònsul, que van obrir Cal Llibreter al gener a Sant Just Desvern. “No hi ha cap moment de la nostra vida en què no exercim de llibreters.  Ho som les 24 hores del dia -diu Vogt-.  Però ja és el que fèiem abans, perquè som del món de les lletres, els llibres i la lectura.  La diferència és que ara podem viure d’això”.  Ara bé, no és fàcil aconseguir que el negoci rutlli. “He arribat a la conclusió que com menys saps de números, més bé et va la llibreria, perquè si et pares a comptar, tanques”, diu Terribas.

L’allau inabastable de novetats

El que més esgota Marta Simon i Joan Pere Alzamora, propietaris de VaDllibres a Menorca -fundada fa dos anys i mig-, és la paperassa que genera un “volum exagerat de novetats”: “Hi ha un trànsit de llibres que t’entren i altres que has de tornar que dóna molta feina, i això per a la gent és invisible.  És impossible seguir totes les novetats del mercat i que el client les vegi:  t’entra un llibre i al cap d’una setmana o 15 dies ja has de fer lloc per a un altre. Almenys a casa nostra no hi cabem”,  diu Simon,  que també ve de tradició llibretera,  de la Mots de Vic.  “Els grans grups s’acaben matant ells mateixos les novetats”, coincideix Masllorens.  A vegades fins i tot es troba que paguen la factura d’un llibre quan ja l’han retornat perquè no aguanta ni 60 dies a les lleixes.  “Es diu que els llibreters només llegim contraportades.  Doncs si he de llegir totes les que arriben a La 22 he de llegir 1.500 pàgines mensuals!”,  apunta Terribas. S’ha perdut la il·lusió per rebre la novetat, confessa.

A les llibreries de petit i mitjà format, la clau és la selecció. I aquest és un dels moments agraïts de la feina. “La selecció és el que et defineix, és la teva firma com a llibreria.  Has de tenir clar què vols ser. I una de les coses agradables és quan els llibres que tu has triat funcionen”, explica Simon. “Totes les llibreries venem el mateix producte al mateix preu. On és la diferència? En la manera com tens ordenada la llibreria i fer suggeriments diferents”, afegeix Terribas.

“Quan és una llibreria de debò els llibres es posen d’una manera i quan el llibre és un producte més es posen d’una altra. Això el client despert ho percep i s’autoselecciona amb l’aparador”, afegeix Cots. A La Temerària juguen “a potenciar descaradament les petites editorials independents i en català”, que Masllorens sent com germanes en el relleu generacional que estan vivint les llibreries independents. És la mateixa filosofia que a Cal Llibreter: “Tenir els llibres que a nosaltres ens agraden i que podem recomanar”.

Vendre llibres que estimes

El llibreter de La Temerària calcula que la feina idíl·lica que envegen els seus clients representa només un “10% o un 20%” de la seva jornada, però en aquest percentatge s’hi troba el verí de l’ofici: “El balanç és positiu, si no seria molt masoquista!” Ell gaudeix programant les activitats culturals i amb “el diàleg amb els altres lectors, sobretot sobre narrativa i humanitats”. “Aprenem tant com recomanem”, reconeix.

Silvana Vogt s’ha trobat que els seus clients “llegeixen molt i molt bé” i, a sobre, es deixen recomanar: “És una meravella quan la gent ve i et demana un llibre que tu has triat i no és ni novetat ni mediàtic ni apareix als suplements. Quina sort poder vendre els llibres que estimo!” “T’oblides que és la teva feina perquè disfrutes de totes les parts. Nosaltres ho ideem i ho decidim tot, i quan la gent respon és perfecte”, coincideix Marta Simon. Josep Cots s’atreveix, fins i tot, a revelar el secret del seu entusiasme durador, la famosa cita de Confuci: “Tria una feina que t’agradi i mai més hauràs de tornar a treballar”.

Teresa Colom a La Puça d’Andorra

“Una de les meves llibreries de referència és La Puça, d’Andorra la Vella. S’hi pot trobar de tot, però també està especialitzada en llibres i material d’Andorra, de les comarques veïnes i del Pirineu. Tenen debilitat pels llibres ben editats, els clàssics i el llibre infantil. És una llibreria d’aquestes de sempre que et saben recomanar. A part, és un espai on es fan presentacions, tertúlies… Els propietaris són persones que estimen els llibres i estan molt implicats en la vida cultural andorrana”. "

Laura Serrra

ara.cat