“Va concebre la llibreria com un lloc viu on als
mariners lectors els vingués de gust fer escala. Malgrat el doll de novetats
que submergeixen l'ofici, s'obliga a deixar als clients prou espai per passejar
i, en un racó, va instal·lar dues cadires de jardí i una tauleta sobre la qual,
cada setmana, deixa els llibres que li han robat el cor. La
gent hi va per saber què ha llegit, què l'ha commogut i, alguns, es el primer lloc on van després de dir-li bon
dia. Molts dels qui venen a la llibreria
ho fan en cerca de punts de referencia; saben
que, en un llibre, descobriran una qüestió essencial o una
resposta inesperada.
Fa quasi deu anys que va comprar el negoci, deu anys que cada dia busca com fer visibles
els autors que admira i les seves paraules que la fan viure. Quan va agafar la llibreria, no es deia Matins. Va rebatejar el lloc igual que va redistribuir
l'espai. Va tornar la llum a la rebotiga
que servia de magatzem, va concebre un aparador atractiu que va renovant amb el
pas de les estacions. El vell que li va
vendré el negoci va quedar admirat per la màgia que els seus ulls de dona
havien fet entrar al seu niu de pols. Als clients els va agradar.
—Feia olor de paper vell, aquí —li diu l'admirador
de Bobin—, però no de llibres. Vostè va saber encomanar la seva joventut a
aquest lloc.
A trenta-quatre anys, li agrada que li diguin això.
No ha tingut una vida fàcil. Però això
era abans i, encara que no ho oblidi, va decidir de viure el present, refiar-se de la llum del dia que es troba fins
i tot a les gotes de pluja. Es la seva manera de creure en Deu. El passat va
recular a partir del dia que va optar per dirigir els ulls cap a l’esperança. I la dissort, que massa temps va abraçar com un infant
malalt, es va tornar menys opriment.”
La llibretera dins la llum
Frank Andriat
traducció Anna Casassas
Sd-edicions, 2014; pàg. 35-35
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada