3 d’oct. 2018

i'lla, final




“Va trobar el seu pare redreçat sobre els coixins,  amb el cigarret als dits. Encara tenia ganes i força. de fumar.  La nit li havia deixat a la cara els rastres d'un cansament ja expiat fins al final;  als ulls opacs i a la boca quasi irònica,  l'expressió d'una decidida voluntat.

—Ni t'imaginis que em faràs portar al ferri.  Hi aniré amb les meves cames.

Es va llevar per afaitar-se. Va vèncer la primera inseguretat agafant-se al capçal del lliit.

—Això mateix,  per anar al port, m’agafaràs de bracet, «el bastó de la meva vellesa».

Així era com el fill havia conegut sempre el seu pare i així, un cop superar l'últim parany del desànim, moria,  essent ell mateix,  conservant tot l'orgull d'home superior als fets,  mes fort que el seu mateix destí.  Aquesta era la seva veritat, el seu autèntic primer pla: la resta,  fins la mentida d'aquells últims mesos,  passava a segon terme. Al ferri, el pare es va voler quedar a coberta per dir adéu a la seva illa; després va baixar a la cabina.

Al ferri, el pare es va voler quedar a coberta per dir adéu a la seva illa; després va baixar a la cabina.

El fill va veure com s'empetitia l’illa, com desapareixia a l’horitzó en la immensa resplendor del mar.  Aquell va ser el primer moment que va tenir la consciència precisa i simple de què perdia en perdre el seu pare.”


L’illa
Giani Stuparich
traducció Anna Casassas Figueras
Minúscula, 2010
Pàgines 101-102



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada