Diumenge 28, últim dia de la nostra ruta, comencem recollint al nostre guia, Stellio – historiador francès nascut a Paris i reusenc de cor- que ens mostrarà el Reus modernista.
El primer lloc que visitem és el pavelló dels distingits de l’Institut Pere Mata. L’Institut Pere és un hospital psiquiàtric que va ser projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner a finals del segle XIX per encàrrec d’un grup de prohoms reusencs, l’arquitecte va dissenyar un centre psiquiàtric innovador i avançat per a l’època, que seguia els paràmetres de l’arquitectura modernista. Malgrat no es va acabar desenvolupant l’obra sencera que Domènech i Montaner havia projectat, es va arribar a construir un imponent conjunt arquitectònic de diversos pavellons que va ser un referent de la construcció de tipologia sanitària.
La construcció s’inicià el 1897 i el 1910 rebé el nom actual en homenatge a Pere Mata i Fontanet, metge i fill de metge reusencs. Nosaltres visitem el Pavelló dels Distingits, considerat un exemple de l’arquitectura i la decoració modernistes, el qual des del 1986 no acull pacients.
El pavelló estava destinat a acollir malalts mentals d’alt poder econòmic de la burgesia de principis de segle XX. En les habitacions que vam visitar vam veuré que els pacients que podien pagar-se l’estada (l’hospital sempre ha estat privat) gaudien d’uns nivells de confortabilitat poc usuals per a l’època: radiadors a les habitacions, colors i decoració pensats per transmetre sensació de placidesa i tranquil·litat als pacients, reixes exteriors robustes però al mateix temps dissimulades i discretes que deixen entrar la llum exterior,...
L’edifici constava d’una planta baixa que es destinava al lleure (amb la sala de música, sala de jocs i menjador) i dos pisos amb les habitacions dels interns. La construcció mostra el grau de planificació i detalls pràctics (sense oblidar l’estètica) que l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner va idear i dissenyar per fer la vida dels pacients més fàcil i còmoda; així, crida l’atenció l’absència total de cantons punxeguts en tot el recinte amb la finalitat d’evitar accidents entre els pacients, escales tancades, absència de barana i reforç dels vidres de les finestres busquen evitar accidents o intents de suïcidis per part dels interns.
També és constant l’ús de colors càlids i de materials com la fusta, que transmeten serenor i placidesa. En la decoració predominen, per damunt de tot, els temes vegetals i, en menor mesura, d’animals. Tracten de ser una al·legoria sobre el guariment dels malalts internats. També són força freqüents els símbols heràldics catalans i els temes medievals, sobretot en la decoració de vidrieres.
En definitiva, Lluís Domènech i Montaner va idear un edifici que combinava de manera perfecta una decoració exquisida pròpia del modernisme amb la preocupació per la seguretat, el confort i la higiene dels pacients.
Del Pere Mata, ens traslladem al cor de Reus, per contemplar les façanes de alguns dels edificis modernistes que s'erigeixen als carrers més cèntrics de Reus. Al carrer de Sant Joan iniciem la ruta a la Casa Gasull (Sant Joan, 29), obra de 1911-1912, de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. El projecte, encarregat pel comerciant d'oli d'oliva Pere Gasull i Roig, havia de combinar dues vivendes per als seus fills amb 1000 m2 de magatzem i les oficines de l'empresa. Domènech i Montaner va projectar un gran immoble que contrasta amb l'estil de la casa veïna, la Casa Rull, també obra de Domènech realitzada deu anys abans. El canvi d'estil cap al Noucentisme és evident. Tot i així, la façana conserva alguns dels elements característics com un mosaic ceràmic realitzat de manera artesanal.
Al costat trobem la Casa Rull (Sant Joan, 27), també de Lluís Domenech i Muntaner, construïda l’any 1900. El projecte d’aquest edifici va ser encarregat pel notari Pere Rull i Trilla en un període de gran expansió del Modernisme. A la casa trobem que les façanes estan alçades amb pedra. La casa es troba en una cantonada i l'angle que forma les dues façanes és un dels elements visuals més importants que es pot apreciar. La línia de connexió entre façanes està especialment ben resolta amb una columna de pedra de gran efecte decoratiu. En el primer pis, hi ha una balconada excepcional amb decoració floral a la barana. Portes i finestres d’inspiració gòtica i els merlets que coronen l’edifici li donen una aparença molt luxosa.
La casa Grau Pla (Sant Joan, 32), obra de l’arquitecte municipal de Reus, Pere Caselles i Tarrats, és coneguda amb el nom de Casa del Baró de Llorach, ja que la família del primer propietari Miquel Grau Cabré havia estat també, en un passat llunyà, propietària del castell de Llorach, pel que són freqüents a la casa decoracions en forma de branques de llorer. La façana està coronada a dreta i esquerra amb dues figures de dracs, i dos medallons, a la planta baixa i al primer pis respectivament, recorden les inicials del propietari "MG" i l'any de construcció. Totes les obertures estan enquadrades en arcs semicirculars amb decoració floral, seguint l'estil de l'Art Nouveau belga, font d’inspiració de la decoració de la casa.
Per finalitzar el passeig pel carrer de Sant Joan, vam aturar-nos a la Casa Tarrats (Sant Joan, 11), de l’any 1892, obra de l’arquitecte Pere Caselles i Tarrats. Aquesta era la residència de l'industrial Joan Tarrats i Homdedéu, comerciant tèxtil. L'edifici presenta una decoració neogòtica, i per ser una de les primeres cases modernistes construïda a Reus, manté encara nombrosos elements eclèctics. La seva façana es caracteritza per les figures mitològiques dels capitells i les inicials del propietari: JT (Joan Tarrats).
El següent punt de la nostra ruta, abans de la visita al Centre Gaudí, va ser la Plaça de Prim. Aquesta plaça se la conegué inicialment per plaça de les Monges, ja que hi havia hagut un convent de monges carmelites. El Teatre Fortuny es va edificar al lloc on hi havia l'hort del convent. Desaparegut el convent, l'espai lliure que en va quedar se'n va dir plaça de la Revolució, fins que el 1880 l'Ajuntament, amb l'impuls de Joan Grau Ferrer, urbanitzà la plaça i el 1882 li fou posat el nom del general Prim. Durant el període 1936-1939 es va dir Plaça Roja.
La Plaça de Prim és un indret molt important a la novel·la de la Montserrat Corretger. La plaça està a tocar de la pensió d’alemanys, i al seu voltant es trobaven l’Hotel Paris i l’Hotel Londres, lloc de trobades i de fer negocis, la Llotja de Reus, que fitxava el preu mundial de l’aiguardent, junt amb Londres i Paris i, a part de ser el centre econòmic de Reus, també es trobava la caldereria familiar dels Gaudí.
El Centre Gaudí de Reus, l’última fita del nostre recorregut, és un centre d’interpretació sobre la vida i l’obra de l’arquitecte. L’espai expositiu, de 1.200 metres quadrats, està distribuït en tres plantes que plantegen un viatge des de la persona de Gaudí i el seu Reus natal fins a les claus del seu llenguatge, passant per un espai de descoberta de la seva obra.
La tecnologia és clau en aquest projecte, ja que aconsegueix crear una experiència sensorial integral mitjançant una combinació de maquetes tàctils, projeccions audiovisuals immersives i efectes especials com mappings. El visitant pot experimentar en primera persona com Gaudí va jugar amb l’espai, la llum, l’aire i l’aigua en els seus edificis. I alhora pot conèixer els enigmes i els aspectes inèdits i misteriosos de la seva arquitectura.
Per finalitzar la nostra visita a Reus, vam gaudir d’un magnífic dinar al Restaurant del Círcol de Reus. La societat El Círcol, fundada l’any 1852, és una entitat cultural i recreativa. El Teatre Fortuny és propietat del Círcol. A la seva seu social, situada a la plaça Prim, hi podem trobar els serveis de restaurant, bar, biblioteca, sales de ball, sales de jocs de cartes i billar i altres dependències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada