“(a “Camí de Sirga”) Pretenia explicar tot el que havia passat a
Mequinensa, però al mateix temps, l’estructura que té el llibre, aquest
constant anar i venir del passat al present, tenia un objectiu clar, que era donar una idea de simultaneïtat i
explicar que les cases que queien tenien una historia. Quan una casa queia, queia tot allò, quan un poble quedava
destruït, quedava destruït tot allò que es remuntava de vegades fins i tot a la
Guerra del Francès. A més a més, el llibre segueix d’una manera fidel les
pujades i baixades de prosperitat de la vila durant gairebé un segle”
“En principi, (s’havia plantejat la novel·la) com una
obra molt més curta. La primera idea era l’últim viatge d’un patró de llaüt.
Mequinensa ja és a punt de desaparèixer a causa del pantà de Riba-roja i el
vell navegant, mentre remunta l’Ebre, recorda la seva vida de llaüter. sap que
no tornarà a navegar, que la nau es podrirà amarrada a moll”
“...el riu era una gran font de
personatges i d’històries”
“Sense humor i sense ironia, “Camí
de sirga” hagués estat una novel·la insuportable.(...) Necessitava establir una
distancia física i també temporal, deixar que els esdeveniments s’assolessin.
mai no hauria escrit “Camí de sirga” si hagués continuat a Mequinensa”
Jesús
Moncada,
opinions
a la premsa sobre l’obra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada