Poc abans del
tancament de les comportes del pantà de Riba-roja, la pluja va despenjar-se amb
violència sobre la vila demolida i deserta. Les barrancades de la serra del
Castell es precipitaren amb fúria sobre els molls, trencaren les amarres
podrides del cementiri dels llaüts i els dispersaren. A la deriva en un Ebre
furiós que havia oblidat els solcs de les quilles i la cadència de les vogades,
van sotsobrar per colls i pedrets. El Verge del Carme va asclar-se enfront de
l'Illa dels Tretze Sants, la proa s'encallà entre els àlbers de la vora. Quan
el riu va deixar, ningú no reconegué les restes de la nau; la rabior de la
riada havia esborrat les lletres del tercer nom. El vell Neptú, avarat amb
discursos, banderes i música al moll de les Vídues un dels dies esplendorosos
de L'Edèn, era per sempre més una carcassa anònima de fusta morta.
Camí de sirga
Jesús Moncada
pàg. 345-346
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada