novel•la policíaca

Edgar Allan Poe

La novel·la policíaca va néixer al segle XIX. Mitjançant l'observació, l'anàlisi i la deducció s'intenta resoldre un enigma, normalment un crim, per trobar l'autor i el seu mòbil. En la novel·la policíaca el detectiu mai fracassa, per tant, sempre obtindrem al final les respostes als interrogants sembrats en les seves pàgines. Mai parlen de crims perfectes. El lector sol identificar-se amb l'investigador i viu en primera persona les indagacions que reconstrueixen el crim fins a donar amb l'assassí.

El relat policial, netament urbà, va néixer alhora que els cossos policials a les ciutats europees i nord-americanes del començament del segle XIX. Es considera a Edgar Allan Poe el pare de la novel·la policíaca, amb la publicació l’any 1841 del relat “Els crims del carrer Morgue”. A aquest van seguir “El misteri de Marie Roget” (1842), “La carta robada” (1843) i “L'escarabat d'or” (1844). A Poe devem el primer detectiu literari, Auguste Dupin, antecedent del celebèrrim Sherlock Holmes.

La narrativa policial, en els seus començaments centrava l'interès en l'argument, en tant que la trama s'aclaria mitjançant el mètode deductiu. Des de la dècada de 1930, el centre d'interès va variar cap a l'explicació psicològica dels fets i en el comportament dels personatges. I. des de fa algunes dècades, l'estil és molt més realista i violent. Els crims tenen raons concretes; la trama barreja intriga, espionatge, violència, i innovacions científiques.

La majoria de novel·les policíaques tenen certs trets comuns: plantejament d'un cas que, al principi sembla indesxifrable i complex. No obstant, utilitzant la lògica i l'intel·lecte es podrà resoldre.

A l'hora de parlar dels grans autors del gènere policial es distingeix entre l'escola anglesa o novel·la-problema i l'escola nord-americana o de sèrie negra. En la primera, el detectiu pertany a un estatus social alt i s'enfronta al cas amb calma, pas a pas, fins aclarir mitjançant l'anàlisi. Per la seva banda, a l'escola nord-americana la violència i l'ús de les armes és habitual. Els fets solen ocórrer en llocs sòrdids.

De l'escola anglesa, destaquem: Arthur Conan Doyle, escriptor escocès (1859-1930), pare literari de Sherlock Holmes, sens dubte l'investigador per excel·lència, al qual acompanyava i prestava la seva perspicàcia el doctor Watson. Són nou les novel·les protagonitzades per tots dos: “Estudi en escarlata” (1887); “El signe dels quatre” (1890); “Les aventures de Sherlock Holmes” (1891); “Les memòries de Sherlock Holmes” (1892); “El gos dels Baskerville” (1901); “El retorn de Sherlock Holmes” (1903); ”La vall del terror” (1914); “La seva última salutació” (1908-1917) i “El llibre de casos de Sherlock” (1924-1926).

G.K. Chesterton, escriptor anglès (1874-1936), creador del Pare Brown, un sacerdot catòlic d'aparença ingènua, però d'esplèndida agudesa mental, que va ser l'investigador protagonista de més de cinquanta històries policíaques, reunides en 5 volums entre 1911 i 1935: “La innocència del Pare Brown”; “La saviesa del Pare Brown”; ”La incredulitat del Pare Brown”; “El secret del Pare Brown” i “L'escàndol del Pare Brown”.

Agatha Christie, escriptora i dramaturga britànica (1890-1976), la més coneguda del gènere. Tremendament prolífica, va escriure més de cent títols, molts d'ells portats al cinema, com “Assassinat a l'Orient Express” o “Deu negrets”. Els seus personatges més coneguts són Hèrcules Poirot i l'anciana investigadora Miss Marple.

George Simenon, escriptor belga (1903-1989), autor de les novel·les i relats protagonitzats pel comissari Maigret.

L'escola nord-americana va sorgir a partir de 1930, coincidint amb l'època de la Llei seca, que prohibia la venda d'alcohol, quan els gàngsters campaven per les ciutats nord-americanes. Destaquen:

Dashiell Hammett, escriptor nord-americà (1884-1961), que va dedicar tota la seva carrera a escriure novel·les i relats policíacs. Entre els seus personatges més famosos estan el dur i irònic Sam Spade del “Falcó maltès” (1930). La parella de detectius, Nick i Nora Charles, del “Home prim” (1934); i l'agent de la Continental de “Collita roja” (1929).

Raymond Chandler

Raymond Chandler, autor nord-americà de novel·la negra i guionista de cinema (1888-1959), creador del detectiu privat Philip Marlowe Algunes de les seves novel·les són “El somni etern” (1939); “La dama del llac” (1943); “El simple art de matar” (1950) o “El llarg adéu” (1953).

Patricia Highsmith, nord-americana (1921-1995), les seves obres giren al voltant de la culpa, la mentida i el crim, marcades pel pessimisme i la crueltat. Obres seves són “El talent de Mr. Ripley”; “A ple sol” o “El joc de Ripley”.

A Espanya també es va cultivar el gènere policíac des dels seus inicis. Ja al segle XIX, Pedro Antonio de Alarcón va escriure el relat “El clavo”, en el qual un jutge i el seu amic investiguen un cas arran de l'aparició d'un crani travessat per un clau. També Emilia Pardo Bazán amb la seva novel·la curta “La gota de sangre”, entre d'altres relats policíacs, es va endinsar en el gènere al començament del segle XX. Ja en la postguerra, trobem Mario Lacruz amb “El inocente”(1953); Tomás Salvador amb “El charco” (1953) i “Los atracadores” (1955), i a Francisco García Pavón amb la sèrie de “Plinio”, cap de la policia local de Tomelloso i el seu particular “doctor Watson”, el doctor Lotario.

No obstant, l'èxit absolut va arribar amb Manuel Vázquez Montalbán i el seu personatge més conegut, el detectiu Pepe Carvalho. Alguns dels seus títols són: “Los mares del sur” (1979), “La rosa de Alejandría”, “El laberinto griego” (1991) o “Milenio Carvalho” (2004). Tampoc podem oblidar a Eduardo Mendoza, autor de “La verdad sobre el caso Savolta” (1975) o “El misterio de la cripta embrujada” (1979). Finalment, Lorenzo Silva, autor de “El alquimista impaciente”.