Ahir, un "Cafè amb lletres" ple de gom a gom. Un plaer escoltar Care Santos.
“Veus l'escena
des de la llunyania del temps, però amb els anys no han volat els records, que
segueixen vius com el primer dia. 8 de novembre de 1899, el Gran Teatre del
Liceu brilla com només ho fa en nits d'estrena. Es una bona ocasió per
deixar-se veure i tu vas de bracet d'algú que ha insistit molt perquè
l'acompanyis. Molt. Abans de sortir del cotxe reses alguna cosa que recordes i
demanes que tot vagi bé. No vols que el doctor, vols dir l'Horaci,
s'avergonyeixi de tu.
Al vestíbul
tots parlen feliços, despreocupats, com si el més important que passa al món
fos que s'hi estrenen òperes. Et miren dissimulant, fent veure que no hi ha res
d'estrany, que tothom és allà on ha de ser. Tu saps que ets un element
discordant, no cal que t'ho retreguin les seves mirades. Fa una estona, en
sortir de casa, t'has jurat a tu mateixa que això no t'afectaria, però ara no
hi pots fer res. T'afecta. Somrius perquè no es noti, per no fer patir, per no
sentir-te tan estranya, tan acovardida.”
Desig de xocolata
Care Santos
Planeta,2014
pàg. 151
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada