Almudena Grandes
Tusquets editores, 2017
Páginas 768
Almudena Grandes, Premio Nacional de Narrativa 2018
“ Almudena Grandes destaca que les seves
novel·les han donat forma a les seves conviccions:
La recent guanyadora de el Premi Nacional de Narrativa, l'escriptora
espanyola Almudena Grandes, afirma,
en una entrevista a EFE, que les seves novel·les sobre la postguerra espanyola,
l'última entrega li ha valgut el màxim guardó de les lletres a Espanya, han
"donat forma "a les seves conviccions polítiques.
"No només m'han reafirmat en les meves conviccions sinó que han donat
forma a les meves conviccions, les han solidificat i sobretot m'han donat
arguments per sostenir-les", afirma avui Grandes (Madrid, 1960) des de
Buenos Aires, on es troba per formar part del jurat del Premi Clarín de
Novel·la 2018.
El Ministeri de Cultura i Esport espanyol li va concedir dimarts passat el
premi Nacional de Narrativa per "Los
pacientes del doctor García" (2017, Tusquets), el quart llibre del seu
projecte "Episodios de una guerra
interminable".
La novel·la aborda la lluita contra el franquisme des de la diplomàcia,
quan la via diplomàtica era l'últim recurs dels republicans a l'exili per
intentar que els aliats es recordessin de que seguien existint.
Encara que està "molt contenta" per aconseguir el Nacional i el
qualifica com "un honor" inesperat, Grandes sosté que les històries que es va trobar després de
publicar el llibre són les que la emocionen.
Recorda, commoguda i amb la veu trencada, les vegades que algú se li acosta
en una fira del llibre i li diu que en la seva novel·la explica una història
idèntica a la del seu pare, o la de la seva àvia que anava a veure el seu avi a
la presó, o el passat d'una família espanyola. "El premi també és de totes
aquestes persones", remata.
Per a ella, el "únic premi valuós de veritat, l'únic que no es pot
arreglar, l'únic que no caduca, l'únic que no depèn de la voluntat d'un jurat,
són els lectors i les lectores".
La madrilenya puntualitza que en la seva sèrie, el proper episodi vol tenir
a punt entre "juny i setembre" de 2019, explica la postguerra des de
"un punt de vista pràcticament inèdit", el de la resistència
antifranquista.
"M'ha obligat a pensar molt sobre el meu país, a pensar molt sobre el
que Ortega i Gasset va cridar"
el problema d'Espanya ', que no ho hem resolt encara ", analitza, a el
temps que celebra que aquest any el nou Govern socialista espanyol , presidit
per Pedro Sánchez, hagi resolt "treure" les restes de dictador
Francisco Franco (1939-1975) del Valle de los caídos.
En un mes intens per a ella - "a algú li ha d'anar bé", bromeja-,
i mentre veu com al seu país l'Executiu lluita contra la idea que "la
dreta creu que Espanya és de la seva propietat", Grandes observa amb preocupació moviments de tornada a l'extrema
dreta similars als que apareixen en els seus llibres, com el cas del Brasil, on
aquest diumenge Jair Bolsonaro es pot proclamar president.
A la fi la globalització era això, que trist: un avanç de l'extrema dreta
planetari. És a dir, l'extrema dreta avança a Europa, avança al continent Llatinoamericà
i, per descomptat, als Estats Units. El cas de Bolsonaro és especialment
sagnant", subratlla.
Grandes estarà fins dimarts a Argentina, un dels
seus països predilectes, que travessa una crisi econòmica que ha portat a el
Govern de Mauricio Macri a tancar un rescat de 56.300 milions de dòlars amb el
Fons Monetari Internacional (FMI).
L'autora, que situa parts de " Los
pacientes del doctor García " a Argentina, tenia por del que s'anava a
trobar al país, on estava el 2001 quan la nació va travessar la crisi que va
desembocar en un corralito bancari.
"He vingut aquí i me'ls he trobat molt millor del que jo esperava,
forts i animats, preocupats naturalment però amb molta energia", explica
mentre valora la "resiliència" dels argentins, un "patrimoni de
la humanitat", segons ella .
Amb Buenos Aires, a Grandes li
passa alguna cosa que mai va succeir amb cap ciutat, a part de Madrid, a
l'escriure sobre els llocs de la capital argentina per a la seva última
novel·la, el seu cos va recuperar "aromes i una sensació física" de
passejar per l'avinguda Alvear i la Plaça San Martín. Ara que sí que està a
l'Argentina, en una setmana que es va convertir en intensa sense ella esperar
cap premi, l'autora reposa la distinció aconseguida mentre prepara una trobada
amb els seus seguidors porteños.
"Els
lectors, de tots els (premis) que em poden donar, és el que jo aprecio
més", reafirma.”
Pablo
Ramón Ochoa
Agència
EFE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada