la mort de les llibreries?

“Cada dos dies es perd una llibreria a Catalunya”

Article de W. Manrique publicat a El País el 4 de març de 2015

“N’obren algunes però en tanquen moltes més. Catalunya va passar de 601 llibreries el 2013 a 430 el 2014, un any amb un balanç negatiu ja que cada dos dies es perd una llibreria. Només a la província de Barcelona, van desaparèixer 132 llibreries, i es va passar de 458 a 326. Aquest tancament incessant també va afectar les comarques de Girona, que es van quedar amb 15 botigues de llibres menys; les de Tarragona, que en van perdre 8, i les de Lleida, que en van veure tancar 9. Tot i això, Catalunya és la comunitat autònoma on es venen més llibres. El primer trimestre del 2014, es van vendre el 20,9% del total dels llibres d’Espanya. Per darrere, Madrid, amb el 16,5%, i Andalusia amb l’11,4%.

Al mateix ritme s'escriu el declivi de les llibreries a la resta d'Espanya: cada dia se'n tanquen 2,5. En conjunt, en van morir 912 i en van néixer 226, i quan són més les que moren que les que neixen... el futur s'escurça. La lluita contra aquest destí, a través de la reinvenció d'aquests espais culturals durant els últims anys per atreure compradors, amb prou feines permet que el sector aguanti, sobreviuen 3.650 llibreries a tot Espanya i la caiguda de vendes no s'atura: el 18% des del 2011, han passat de facturar 870 milions d'euros a 707 l'any passat. Aquesta situació se suma al SOS llançat al febrer pels editors, en un país on el 35% de la gent no llegeix mai o només de vegades.

Aquest és el panorama crític que ha presentat aquest dimecres la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (CEGAL) al seu informe Observatori de la Llibreria 2014. “Una prova del desprestigi que viu el llibre a la societat espanyola per la seva pèrdua de valor com a element central de la cultura”, es lamenta Juan Miguel Salvador, de la llibreria Diógenes i responsable d'estudis de CEGAL. Això, a causa d'una confluència de factors que inclou no només la crisi econòmica i la irrupció de la tecnologia i de nous operadors globals i virtuals, “sinó també per la falta de polítiques adequades per a la lectura, una major campanya de màrqueting i activitats dinamitzadores per la nostra banda i del compromís de la societat i la família davant del llibre”, assegura Pilar Gallego, presidenta de CEGAL i del Gremi de Llibreters de Madrid. Una prova més de la caiguda del consum de béns culturals a Espanya, que en sis anys ha baixat un 27%.

El mapa de les llibreries està esquerdat. L'estudi recull les dades fins a l'agost del 2014 i només inclou les llibreries independents, aquelles en el seu sentit més clàssic, junt amb establiments que encara que ofereixin altres serveis la seva facturació de llibres és superior al 50%. Amb aquestes característiques hi ha 3.650 locals, 686 menys que el 2013 (que eren 4.336). “És una trista notícia per a un país que es tanquin tantes llibreries perquè n'hi ha moltes amb tradició, espais que han ajudat a millorar la societat”, afirma Gallego. Però la situació també mostra una cara positiva, “la de gent que, malgrat tot, creu en els llibres i s'arrisca a obrir llibreries, encara que siguin petites, especialment a Madrid, Barcelona i València”.

Aquest relleu generacional fa que el 20% del total d'aquests establiments (728) hagin estat fundats en aquest segle XXI. A Barcelona, d'obertura recent hi ha la Calders, La impossible o No llegiu, les dues últimes amb noms que denoten que són d'un altre segle. De les llibreries antigues, de les del 1940 cap enrere només en queden 103. Herois, bojos o insensats del llibre en un món de canvis vertiginosos que empeny a la reconversió o liquida models de negoci a un ritme inesperat, imprevisible. “Potser ens ha faltat ser un col·lectiu més solidari per denunciar més alt i clar l'arribada o la intromissió de nous venedors de llibres amb no gaire bones pràctiques que han tret una quota de mercat important”, es lamenta la presidenta de CEGAL. Però recorda que les llibreries s'han modernitzat en tots els aspectes a una gran velocitat davant dels canvis d'hàbits, no només com a espais físics més atractius, sinó que també han ampliat el concepte de llibreria en incorporar o habilitar racons per prendre cafè i xerrar, fins a vendre productes limítrofs al llibre. "Tot i que es veu insuficient".

A aquest mea culpa se suma la reflexió de Juan Miguel Salvador, que no descarta que, potser, ells com a llibreters van arribar una mica tard a la tasca dinamitzadora per crear i conquistar lectors: “És possible que no hàgim articulat un discurs convincent cap a la societat que vinculés el llibre amb valors positius i moderns. D'associar-ho al seu imperible valor en el desenvolupament i formació de l'individu i com a objecte primordial en el progrés de la societat i no com un article de luxe". Mentre que la tecnologia i els seus propagandistes, agrega, "han aconseguit vincular-se amb conceptes com novetat, rapidesa, actualitat, etcètera". Salvador lamenta que les qualitats del llibre no estiguin de moda: "Em refereixo a l'atenció, la profunditat, l'obra acabada, el respecte i l'estima per la feina ben feta, objectes per conservar i no d'un sol ús, etcètera, que responen a un món més pausat i reflexiu". No obstant això, està convençut que per al món que ve, "que haurà de ser respectuós amb límits nous i més severs i per tant menys accelerat, el llibre potser està més ben adaptat que bona part de la tecnologia actual.

Enmig d'aquest remolí de crisi, dades, causes i conseqüències, Pilar Gallego es pregunta quin ha estat el paper dels mitjans de comunicació en aquest procés. Durant els últims anys, diu, "els espais per a la cultura s'han reduït i això ha creat un buit en la societat. La televisió, que és el més massiu, no ofereix res, els telenotícies amb prou feines esmenten els llibres. La crisi ha fet que els diaris retallin les seves pàgines llançant un mal missatge al lector. Molts suplements especialitzats s'han tancat i els que queden han reduït pàgines i han alleugerit el contingut. Han deixat de ser un punt de referència per a la gent que abans venia a comprar un llibre amb el retall de diari a la mà. Això s'està perdent a una gran velocitat”.

Els llibreters de tota la vida saben que són una de les baules més fràgils de la cadena de valor del llibre. Més enllà dels espais físics, la prova és la venda online: el 95% correspon a les grans superfícies, llibreries i cadenes molt grans com Casa del Llibre i operadors globals com Amazon. És a dir, que a les llibreries independents els queda només el 5% de la quota de mercat virtual. Davant d'això van decidir unir forces i van crear www.todostuslibros.com.

Reinvencions i fórmules que amb prou feines sostenen un dels sectors clau al món del llibre, l'aportació del qual en els seus diferents sectors al producte interior brut és del 0,7%, el que més aporta de la indústria cultural. Per això esperen que quan el sector presenti al Govern espanyol el pla integral de foment de la lectura arribin a un acord ràpid i la seva aplicació sigui immediata, permanent i en contínua renovació, d'acord amb els temps analògics i digitals”.

Xifres del declivi:

1.       A Catalunya hi ha 430 llibreries independents i, a Espanya, 3.650.

2.       Hi ha 5,7 llibreries per cada 100.000 habitants a Catalunya i 7,8 a Espanya.

3.       Galícia, amb 14,4, és la comunitat autònoma amb més llibreries per cada 100.000 persones. La segueixen La Rioja (11,9) i Canàries (11).

4.       La Comunitat de Madrid, amb un 17,1%, és la que més llibreries té sobre el total d'Espanya. La segueixen Andalusia (12,1%) i Catalunya (11,8%).

5.       Per anys de fundació, d'abans del 1940 només queden 103 llibreries a tot Espanya. Des del 2000 se n'han creat 728 (20% del total avui).

6.       Les principals activitats dinamitzadores de les llibreries per atreure compradors són: presentacions (31,1%), conta-contes (18,9%), conferències (15,6%), publicació de catàlegs (10,9%), animació de la lectura (12,8%) i altres activitats (24,1%).

7.       La tipologia és: especialitzades (27,6%), general amb especialització (9,25%), general de fons (27,9%) i general de proximitat (35,4%).

8.       Per facturació: només l'1% de les llibreries facturen més d'un milió i mig d'euros. Entre 600.000 i 1,5 milions, el 4,7%. Entre 300.000 i 600.000, el 9,8%. Entre 150.000 i 300.000, el 17,7%. Entre 90.000 i 150.000, el 14,8%. Entre 30.000 i 90.000, el 28,6% i menys de 30.000, el 23,4%.