Obres, 5

 

ABCDARI

Poemes de Isabel-Clara Simó

Quadres d’Antoni Miró

Pròleg: Josep Piera

Publicación original: MARFIL, 1995

 

Recull de poemes inspirats en el quadres del pintor d’Alcoi:

- Amor, em vols besar? Ell es va girar d’esquena.
- Vols que et bese jo, amor meu? Ell es va arronsar de muscles.
Fent aquest joc, però, tots dos somreien.

La dona era banyuda, geperuda, peülluda,
peluda, dentuda, garfiüda, nerviüda:
era una bèstia.
Ell tenia la gentil bellesa
del “David” de Donatello.
I la volia.

Blau, blau, blau, blau (això és una onada), blau, blau!
–mar, cel, parfait d’amour, camisa de pintor, estovalles
de diumenge, llibre enquadernat, marc de finestra, ulls de
Clàudia Schiffer, llapis Alpino, faldilla de gimnasta, pell
freda de difunt, sardina acabada de pescar...–.

A l’interior de la llibreta
dansaven els poliedres com salvatges;
s’emborratxaven, folls, tots els triangles;
plorava, desolat, en solitud, el pobre romb.

Corca el cor, crema el cervell:
la contradicció.
La contra, passejant, ensopegà amb el baix.
un contrabaix.
La dicció, excitada, procreava amb el nariu
–que  sempre es furga el nas–:
un diccionariu.
El contrabaix té, a dins,
totes les músiques del món;
el diccionari, les paraules, ordenades.
I, d’amagat, tots dos pintaven,
amb ull despert, amb ànim crític.

Didalet d’oli, polsim de sal,
tonyina tallada a daus, arròs daurat,
tomaca ratllada a gavadals;
ara omple les bajoques fins a dalt,
i, després, al forn, arrenglerades.

Menja-les acompanyat,
que, si estàs sol,
cap plat no és bo.
Fes un rotet.
Furga un queixal.
La vida és bona: ja no ets vulgar.
El paradís: entre llirs, card.