Autor:
Isidre Grau
Proa
butxaca, 2004
360
pàgines
proposa: Josep Mª Riera
Premi Sant Jordi 1985. Primera edició a Edicions
Proa: febrer 1986.
Cadascun dels fills
assumirà una actitud diferent a l’hora d’enfrontar-se al món i buscar-se un
camí propi
Temps narratiu: 1930 – 1985
El 1930 Pau Benavent, fill de terratinents, és un jove de 20 anys que vol
ser pintor i allarga una escapada a París per introduir-se en els ambients
artístics de l’època, però el seu pare el va a buscar en el moment més dolç i l’obliga
a reprendre els estudis d’advocat i a situar-se professionalment com a tal.
Quan arriba la guerra civil, Pau fa veure que se’n va al front però es queda
amagat a les golfes de la casa pairal, gràcies a l’ajut de Lola Frías, minyona
de la família. De la seva relació clandestina, ella en resultarà embarassada i
la parella s’haurà de casar just acabada la guerra.
A partir d’aquesta situació, la novel·la segueix linealment l’evolució de
la família Benavent Frías, que es completa amb quatre filles i un fill. Pau,
fidel a la condició d’advocat i amb el pensament a la pintura, afavorirà els
processos de canvi en el si de la família, mentre que la seva dona Lola
procurarà ser factor d’estabilitat dins del fràgil equilibri familiar. Cadascun
dels fills assumirà una actitud diferent a l’hora d’enfrontar-se al món i
buscar-se un camí propi.
Novel·la magmàtica, conduïda a ritme de galop de cavall i amb múltiples
fronts argumentals, revisa aspectes com l’impacte de la immigració andalusa a
Catalunya; la fi de la vida rural; el procés de creixement industrial fins als
inicis de la seva decadència; el món de l’art, amb el contrapunt de Dalí, com
artista que sí que va exercir; i fins i tot el món del cinema, amb la fugaç
aparició d’Ava Gardner.
Isidre Grau i
Antolí (Sabadell, Vallès Occidental, 1945) és
un enginyer químic i novel·lista català.
Va créixer a Cerdanyola del Vallès, on encara hi viu. Durant 30 anys va
treballar-hi com a tècnic industrial. També ha estat professor de català i de
tècniques literàries, entre altres llocs a l'Ateneu Barcelonès. El seu primer
llibre publicat va ser Fugida en gris, que va sortir el 1980. Tanmateix,
va assolir la fama amb Els colors de l'aigua (premi Sant Jordi 1985).
Aquesta novel·la obria un cicle (ambientat a la imaginària Vinyes de Savall
i a l'entorn d'una mateixa família, els Benavent) que es va tancar el 2006 amb El
punt blanc de l'horitzó. Els altres títols del cicle són La nit vermella,
El balancí negre i Groc d'Índia. Ha escrit també algunes novel·les
fora d'aquest cicle, a més de llibres de narracions, d'assaig i de literatura
juvenil. Ocasionalment va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs.
Novel·les:
Fugida en gris, 1980
Sol sense sol, 1984
Vent de memòria, 1984
Èlia, 1984
Els colors de l'aigua, 1986
La nit vermella, 1989
La vida escrita, 1996
Zàping!, 1998
El balancí negre, 2001
Groc d'Índia, 2004
El punt blanc de l'horitzó, 2006
La bellesa del diable, 2010
Els amants volàtils, 2011
Primer paisatge, 2016
La ciutat dels solitaris, 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada