El que hem queda de tu
Pepa Aguar
Edicions 62, 2021
pàgines: 208
Premi Joanot Martorell 2021
L’oblit sega la bellesa dels instants d’una vida. a poc a poc però de
pressa la mare que era ta mare es va esvaint. Els seus instants brillants cada
cop són més esparsos: ja no et fa petons plens de tendresa i d’alegria i ja no
pronuncia tan sovint el teu nom. Perquè tot això era abans que el verb recordar
tingués cos i tingués pes. D’un temps ençà, la Fineta ja no és la que era. Una
malaltia cruel, imposada i trista, li ennuvola la ment. Tot allò que formava
part de la seva vida --la botiga de fruita al poble de Benetússer, prop de
València, les trobades amb parents i veïns, les històries de l’àvia Teresa, que
atresorava—està condemnat a l’oblit. Només les tornades esporàdiques de la seva
filla al poble, d’on fa anys que va marxar per estudiar i treballar a
Barcelona, allunyant-se de la seva gent, li retornen alguna espurna de memòria
i lucidesa.
El que em queda de tu parla de dones, d’àvies, de mares i de
filles, i de les paraules que van quedar per dir. Assistim impotents a la
litúrgia d’una malaltia que inevitablement arrossega a l’oblit. Però en el
procés de la pèrdua, assistim també a la litúrgia del record, una litúrgia
mil·lenària que té noms, que té cos, que té pes i té llum i que ens acaba
oferint un retrat de tres dones d’una generació de la mateixa família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada