Jo era el món
Marc Artigau i Queralt
Destino, 2021
pàgines: 320
Qui soc jo quan no soc ningú.
La desaparició d'una adolescent de disset anys en un poble anomenat Arveda
desencadenarà les reaccions dels seus familiars i amics en un ambient asfixiant
on res no és el que sembla.
«Soc aquesta llarga
acumulació d’angoixes. Soc les parpelles obertes mirant el cel estrellat. Soc
una glopada de fàstic. Soc minúscula. Engruna. Formiga. Un gargall. Soc la
dolenta de tots els contes. Soc fang. Un truc de màgia. Soc vella per dins. Soc
vella. Soc i em moriré».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada