macbeth, de william shakespeare

Denzel Washington, Macbeth a la pel·lícula de Joel Coen

La tragèdia Macbeth fou escrita per William Shakespeare al voltant del 1606, tres anys després de l'ascensió al tron de Jaume I, que ja era Rei d'Escòcia. Aquesta tragèdia té molts elements dissenyats especialment per a agradar al Rei. Jaume Estuart era el vuitè en la descendència directa en la monarquia escocesa, igual que el personatge del general Bànquo mostra una descendència de vuit reis a partir del seu fill Fleance . Jaume I tenia un pronunciat gust pel fet sobrenatural i ell mateix era l'autor d'un llibre titulat Demonologia.

Per a l'argument Shakespeare acudeix a les Chronicles of England, Scotlande, and Irelande, (1577) de Raphael Holinshed però utilitza dues Cròniques distintes. D'una banda està la història d'un baró escocès de nom Macbeth que havia matat al Rei Duncan. Però en aquesta crònica, Bànquo col·laborava amb Macbeth en el regicidi i Shakespeare va modificar l'argument per a no ofendre a Jaume I que es considerava descendent de Bànquo. Així que Shakespeare va utilitzar altra crònica de Holinshed en la qual es conta com un vilà anomenat Donwald, a instàncies de la seva dona, mata a l'afable Rei Duff.

Els passatges referits a les bruixes estan inspirats directament en la Demonologia del propi Rei Jaume I, en honor a qui se suposa que va ser escrita l'obra.

Argument de l’obra: els generals escocesos Macbeth i Bànquo regressen victoriosos d'una batalla contra les tropes noruegues. En un erm es troben amb tres bruixes que profetitzen que Macbeth serà Senyor de Cawdor i Rei d'Escòcia i que l'estirp de Bànquo regnarà a Escòcia. El Rei d'Escòcia, Duncan,  executa al Senyor de Cawdor per traïció i el lliura el senyoriu a Macbeth.

Macbeth veient que el destí anunciat per les bruixes es va complint i animat per la seva esposa, assassina Duncan quan aquest s'allotja al seu castell. Els fills del Rei, Malcolm i Donalbain fugen espantats cap a Anglaterra i Irlanda respectivament pel que la sospita del regicidi recau en ells. Macbeth, com a parent més pròxim, és nomenat Rei d'Escòcia.

Perquè no es compleixi la profecia de les bruixes respecte a Bànquo, Macbeth envia sicaris per a matar Bànquo i el seu fill Fleance. Bànquo mor, però el noi aconsegueix escapar.

Macbeth té cada vegada més al·lucinacions i el fantasma de Bànquo se li apareix. Espantat, consulta les bruixes i aquestes li diuen que es guardi de Macduff, Senyor de Fife; que cap home parit per dona podrà mai vèncer a Macbeth; i que el seu poder es mantindrà fins que el bosc de Birnam entri a Dunsinane. Macbeth fa assassinar la dona i els fills de Macduff. Aquest mentrestant ha partit cap a Anglaterra per a unir-se a Malcom, legítim hereu de la corona escocesa, i han reclutat un exèrcit de 10000 homes per a entrar a Escòcia.

El sentiment de culpabilitat torna boja Lady Macbeth que acaba traient-se la vida. L'exèrcit de Malcom talla arbres del bosc de Birnam i escudats rera d'ells, els homes entren a Dunsinane. Macduff, que havia estat tret del ventre de la seva mare abans d'hora, acaba amb la vida de Macbeth. Malcom és proclamat Rei d'Escòcia.

Sintèticament, Macbeth és l’estudi d’una ambició. Al principi de l'obra, Macbeth se'ns presenta amb qualitats essencialment positives: és valent, bon soldat i fidel al seu Rei. Però quan les bruixes el tempten amb el seu oracle, Macbeth, a diferència de Bànquo ,que sap mantenir-se fred i escèptic, cedeix ràpidament a les forces del mal. La prodigiosa rapidesa de la imaginació de Macbeth es posa immediatament al servei de la seva ambició. I si la consciència de Macbeth encara vacil·la davant el seu imperiós desig de regicidi, allà està la intel·ligència pràctica de la seva dona per a empènyer-lo a un acte que ambdós saben inevitable.

Després del regicidi, Macbeth ja ha entrat en una cadena d'inevitable caiguda. Les seves al·lucinacions i les seves pors progressen a la mesura de la seva violència i ja no troba el repòs en lloc ni en res.

Lady Macbeth té un recorregut invers al del seu marit. Ella és la mestra de l'aparença i de l'engany, és com la" flor que amaga una serp al seu interior", capaç de mostrar-se com la més sol·lícita de les amfitrions mentre planeja fins el mínim detall del regicidi. Però la força de Lady Macbeth necessita de la debilitat de Macbeth per a trobar la seva expressió. A mesura que el seu espòs va prenent la iniciativa, ella va perdent la seva capacitat d'expressió. El discurs en prosa que pronuncia en mig del seu deliri és un indicatiu de fins a quin punt la integritat de Lady Macbeth depenia de la força de la seva retòrica.

L'estructura dramàtica de la tragèdia és senzilla i lineal, la història d'un únic argument representa la lluita entre el bé i el mal. La seva força rau en el seu vers i en la ambientació: gairebé totes les escenes tenen lloc en l'ombra, en la boira o en la nit, fent l'ambient lúgubre i tètric que s'associa amb la màgia negra, la bruixeria i el mal.

La sang és un motiu recurrent i el repetit simbolisme del rentat de les mans de Macbeth i la seva esposa arriba a l'apoteosi dramàtica en la bogeria de Lady Macbeth.