poemes 1997-2010/santi borrell

 

    Ahir Vespres Literaris va presentar l’últim llibre de poemes del poeta vilafranquí Santi Borrell, “Poemes 1997-2010”, que incorpora una selecció inèdita i una revisió definitiva dels dos primers llibres que ha publicat: “Els dies a les mans” (2010) i “Fragments d’una pedra” (2013). Per Borrell, “és una forma de concretar i ordenar la meva primera etapa com a poeta i tancar una primera etapa de formació. De fet, hauria de significar el meu primer llibre de poesia.”

    La gènesis del llibre rau “en el confinament (quan) vaig trobar unes carpetes dins l’ordinador, mig oblidades, mig abandonades. (La memòria del futur ja no la trobarem als calaixos, als armaris; la trobarem a dins els ordinadors). Segurament em vaig oblidar de tots aquests poemaris perquè m’havia centrat en altres que potser creia més interessants. Em vaig adonar que hi havia bon material per fer un llibre. Després d’analitzar-ho més detalladament, vaig anar depurant-lo, amb l’objectiu de fixar una etapa, incorporant els dos primers llibres publicats, originaris d’aquell període. Soc molt exigent amb mi mateix, molt autocrític.

    En quant a la temàtica del llibre, Borrell indica que “hi ha molta diversitat de temes. La part final és més existencial i els primers poemes tenen temàtica més romàntica. He afegit moltes temàtiques obertes i també hi ha poemes visuals. He estat mesos i mesos revisant-los, amb molts dubtes, molts debats, amb molta exigència.

    Per l’autor, “l’objectiu del recull és que els poemes ajudin a veure el món, a entendre la vida, a aprendre coses noves i a veure-les d’una altra manera. La poesia diu les coses amb quatre paraules i les diu de forma clara. Aquesta és la força de la poesia, l’emoció telegràfica, la descripció d’una situació que pot esdevenir la de molts lectors i de molts éssers humans”. Ja que, continua el poeta, “la poesia està totalment lligada a la vida, per això escrivim, per entendre totes les emocions que tenim. “

    Preguntat per la seva manera de treballar els pomes, Borrell explica que ell “sempre tinc un quadern on apunto els poemes que trobo. Alguns cops em guardo les imatges i les vivències i després les escric. La poesia no deixa de ser un treball de fermentació. Cada poeta té el seu propi procés. Els poetes acabem dient el que vivim a través de la poesia.”