 |
Kapellbrücke
(puente de la capilla), en Lucerna
|
En su proceso de transformación, nuestra protagonista sufre
su primera gran transformación mediado el relato.
“Abans de continuar el viatge fins a Lucerna, la
Clarissa es va aturar un dia a Zuric. Tan sols durant les primeres hores es va
sentir una mica cohibida. Per primera vegada a la vida depenia només de si
mateixa. Era el seu primer viatge i dormiria en un llit estrany, una sensació
encara nova. Tenia la impressió que ara i aquí el seu cos era més seu, i li fou
més fàcil d'entaular conversa amb una dona al tren; quan un sap que pertany a
una comunitat, nota allò que té en comú amb els altres; quan un és estranger,
esta més obligat a com pondre-se-les sol. A Viena era la filia d'un tinent
coronel i una secretaria; aquí era una dona jove amb un discret ves tit de llana
que es passejava a la ventura pels carrers. Quan un surt de la rutina, es
retroba a ell mateix. Gairebé li sabia greu de no tenir més temps pera
descobrir coses noves.
página 63
Asistimos al primer encuentro con Léonard, un profesor francés de ideas socialistas, convencido
del poder de las masas y humanista, que
lamenta la falta de unión del pueblo.
“El que jo volia era una simple barreja
d'atmosferes. Els grans personatges admiren els altres des de lluny, perquè
creuen que la proximitat no és bona. M'estimo més la gent petita.Són «la sal de
la terra».”
página 69
“ (...) l'organització parteix dels grans
esperits, l’element humà ve dels pe tits. Fixi's en aquests petits mestres. Ja
sé que semblen una mica ridículs amb els seus vestits provincians, malgirbats,
les seves ulleres i les seves menuderies. Agafi'n una dotzena; un de sol té un
aspecte miserable, llastimós, però junts tenen un poder immens: constitueixen
el futur, en són la base. Un se n'adona de seguida, si es fixa només en els
aspectes exteriors, recognoscibles a primer cap
d'ull, abans de captar tot amb els ulls, els sentits i la sensibilitat. Perquè
tot depèn de com es mira i des d'on es mira. Encara que sigui un carallot de
mestre. M’agradaria que pogués llegir les nostres petites revistes que, totes
juntes, no arriben en un any al tiratge de Le Matin o Le Fígaro en un dia; hi
trobaria el pols del socialisme real, en reconeixeria el veritable es perit.
Cadascun dels grans diaris estén el seu radi d'acció, però el centre queda
buit. Sé que vaig en contra de les seves idees com contra les de l’època, que
s'estima més les síntesis. Però la meva visió del món m'obliga a anar-hi en
contra, perquè s’està formant una resistència en contra d'ell. Hi ha noms que
ens són familiars, però no els trobarà en la premsa sensacionalista; els
importa ben poc, a aquestes persones, que la gent no les conegui. Vet aquí
l’esperit de la nostra època; just abans de les eleccions, els parlamentaris
recuperen la memòria, aleshores les van a veure d’aquesta manera valen
guanyar-se els seus vots. Ah, jo estimo aquesta gent petita, gent sense
ambició, que no es fa sentir, reservada. Són els forts o els justos damunt els
quals, segons la Bíblia, esta bastit el món.”
página 72
Y Clarissa se abre al
mundo...
“Els Alps començaven a encendre's. De primer, els
núvols havien tingut una claror esmorteïda i ara prenien una lluïssor rosada.
El vaixell s'acostava a Lucerna. De mica en mica tots havien emmudit.
L'excursió els havia extenuat. El sol havia anat lentament a la posta. Es feu
sentir una lleugera fresca. Els rastres es desdibuixaven cada vegada més. El
mont Pilatus encara es veia. En tenia prou amb poca llum per a mostrar el cim.
La Clarissa es retira a la coberta de popa. Volia recollir-se. Havia pres
consciencia que ja
no estava sola al món. “
página 84
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada