clarissa, mi lectura, tres

Es conocida la precisión psicológica en los retratos de los personajes de Stefan Zweig, especialmente si estos son femeninos;  amigo y admirador de Sigmund Freud , en  sus novelas supo explorar las pasiones de sus contemporáneos.

En Clarissa, no obstante ser una novela inconclusa, vemos como Zweig va definiendo el carácter y la personalidad de la protagonista a fuer de definir la de su padre, el teniente coronel Leopold Franz Xaver Schuhmeister.

“Més endavant, quan hi pensava, no podia sostreure's al sentiment que el seu pare li havia arrabassat tot l'encís espontani dels llibres i de la pintura durant l’època escolar donant-li dia rere dia la mateixa mesura d'una dosificació regular pura ment espacial, mentre que al cap del temps hagué d'adonar-se que una sola hora d'exaltació desplega

en nosaltres moltes més coses que un mes o un any, i que el pare havia Fet l’escola conventual més metòdica i monòtona que no era realment. Tanmateix, no fou capaç de contenir una pregona emoció quan, després de la mort del pare, troba al seu escriptori, ordenades, les fitxes, els dies viscuts. El pare les havia empaquetat tal com ella les havia enviat, d'una manera exemplar, com no es podia esperar altrament. Ella no ho havia sabut mai. Ell n'havia estat molt satisfet. Ell hi havia subratllat coses amb tinta vermella. Un dia que ella no fou capaç de recitar un vell poema, de poc que el pare no de falleix de vergonya i dissort, perquè era un home orgullós, de manera que va agafar un regle amb el qual va ratllar una persona morta amb una alegria morta. Cada mes estava lli gat amb una cinta, i cada semestre guardat en una capsa de cartró que contenia el butlletí de notes i un informe de la mare superiora sobre els progressos i el comportament de la Clarissa; els vespres, l'home solitari mirava de compartir a la seva manera la vida de la filia, i ella pogué descobrir a les respostes de la mare superiora amb quina alegria --alegria que ell mai no havia gosat manifestar --tractava a la seva manera maldestra de seguir la seva evolució i que per a aquest fi no

coneixia altre mètode que el seu i només el seu. Coma prova, la Clarissa fulleja algunes d'aquestes fit xes. No li digueren res. Allò que un dia havia estat la seva vida ara només produïa un remoreig sec. Lliçons sobre coses que ella havia oblidat feia temps. Prova, dones, de re cordar com havia estat realment, i poques coses d 'aquells dies desapareguts li revingueren a la memòria.”

pàginas 11-12

Zweig lo dibuja como un hombre serio y comprometido con su labor y papel en el ejército, que le llevan a ser metódico e inflexible en su trabajo --¿tal vez un refugio tras la muerte de la esposa?—llegando incluso a la brusquedad de las formas sociales con sus hijos.  La rigidez que marca su vida atrapan a Clarissa, tal vez sin pretenderlo, ni pensarlo; así,la infancia de Clarissa está marcada por las visitas dominicales del padre al internado, siempre iguales: el beso en la frente, repasar la semana, escuchar la lección al piano…pero sin apenas unas muestras de afecto tímidas, cohibidas y reprimidas en mor del cumplimiento de las obligaciones.

“Ella notava prou bé que, mentre s'inclinava sobre el quadern per a presentar-li un exercici, l’esguard del pare descansava tendre i d'alguna manera emocionat en els cabells o el clatell de la filla; i en aquests moments potser ella esperava secretament que per una vegada, una sola vegada, li acariciés els cabells amb la mà que reposava damunt la taula; a dretcient dedicava més estona que no calia a fullejar el quadern, enduta per l'agradable sentiment bategant de sentir-se estimada; però després, quan alçava el front, l'esguard del pare, massa tímid per a trobar-se amb els seus ulls, de seguida maldava per concentrar-se en el text. Un cop completat aquest magre i titubejant examen, ell tenia un últim pretext per a omplir el temps i evitar de trobar-se sol amb ella, una situació a la qual no es veia amb forces de fer front: «¿Vols tocar per a mi la darrera peça que has après?». Aleshores la Clarissa s'asseia al piano i tocava. Sentia a l’esquena la mirada del pare que l’embolcallava. Quan acabava la interpretació i romania asseguda com suspesa en el buit, ell se li apropava i li xiuxiuejava alguna cosa amable: «Sembla una peça difícil, però l'has interpretada a la perfecció. Estic molt satisfet amb tu». Després venia el comiat, el mateix petó paternal

que només li fregava lleugerament el front, i un cop que el fiacre demanat al moment exacte s'havia allunyat, ella sentia una recança estranyament aclaparadora, però gens clara, com si ella mateixa o el seu pare s'haguessin oblidat de dir alguna cosa i la conversa s'hagués interromput precisament a l'instant en que hauria d'haver començat de debò, i aquell que se n ‘anava sentia també una insatisfacció en vers ell mateix a penes encoberta. Entre una visita i una altra, el pare s’esforçava per trobar preguntes que poguessin afectar-la més enllà dels aspectes pràctics i revelar-li part dels seus desigs i inclinacions, però fins i tot davant la filla ja gran la seva incapacitat creixia en lloc de minvar, i en els moments decisius, quan es trobava cara a cara amb ella i sentia la seva mirada, es tornava indefens, incapaç; de parlar-li amb naturalitat.”

pàginas16-17

Este carácter sobrio y seco se muestra en todos los episodios de su vida, también cuando decide dimitir ante la desconfianza de sus colegas y superiores, o cuando se suceden las revueltas políticas y la guerra, trabajando de forma incansable con una férrea fidelidad a la patria y a la causa. Con este carácter, el padre somete a Clarissa a una disciplina que mutila la espontaneidad y las disposiciones naturales de la niña, llegando a hacerla responsable de sus propias decisiones siendo aún una joven inexperta, que se ha limitado a corresponder a las indicaciones del padre estricto y solitario. Clarissa jamás le contradice ni cuestiona sus decisiones, siguiendo un sentido de la lealtad, del honor y de la honra inculcados por el progenitor pero que lastraran, en cierto modo, su vida de adulta, cuando tenga que tomar sus propias decisiones.