10 de març 2021

propostes 21-22, 3

 

Títol: El carrer estret

Autor: Josep Pla

Edicions 62, 2012

Novel·la

Pàgines: 384

Proposa: Andrés

 

La nit de Santa Llúcia de 1951, Josep Pla va guanyar el premi de novel·la Joanot Martorell amb l'obra El carrer Estret. El jurat, format per Salvador Espriu, Maurici Serrahima, Antoni Vilanova, Josep Miracle i Miquel Llor va concedir el premi a la que és generalment considerada com la primera i millor novel·la de Josep Pla.

Escrita entre Palafrugell i Cadaqués des de la tardor de 1949 fins a la primavera de 1951 i precedida d'un important pròleg de reflexió sobre el gènere novel·lístic, no hi ha dubte que aquesta novel·la de Pla és un dels seus llibres més famosos, més reeditats i més valorats per la crítica. Fent novel·la com si no en fes, lluny del costumisme a què se l'ha volgut de vegades postergar, perduda la fe en l'argument després de Proust i de Joyce, veritable document del neorealisme, El carrer Estret figura entre les obres més importants de la novel·la catalana de postguerra. Poques setmanes després de ser publicada, dos dels millors crítics literaris del país, Antoni Vilanova i Joan Ferraté, qualificaven El carrer Estret d'obra mestra i, sobretot, destacaven (amb un argument que encara avui hi ha qui s'entesta a negar) la intel·ligència poètica del seu autor i la modernitat de la seva proposta literària.

Es tracta d’un llibre menys conegut que no mereixeria, d’una immensa força poètica i suggestiva, que narra, a través de la visió d’un veterinari nouvingut, la vida al llarg d’un any d’una població empordanesa anomenada Torrelles, que —malgrat que això, literàriament té una importància relativa— podríem identificar, sense gaire problemes amb el Palafrugell on nasqué l’escriptor, i que sentia tan i tan endins —i aquest aspecte, pel vigor i la força amb el que sap traslladar-lo damunt el paper, sí que té importància, i molta—, que sentia tant com a seva; on, per més lluny que anés, i per més que en alguna que altra ocasió se’n volgués fer el deseixit, hi mantenia unes tan pregones arrels.

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada