NO EM DESPULLEU
Abans
que el gran compàs no em
paralitzi
amb la geometria de la mort
no em despulleu.
No em despulleu del temps
ni d’aquells mots
que, fins gebrats, jo feia
càlids.
Sé que el meu cant
avui
no arribarà
ni a les òrbites baixes
i el món em pesarà. Tant és.
Deixeu-me.
Deixeu-me el formigueig
d’aquest cap ple de festa
i les ales dels ponts.
Deixeu-me blanca,
calç apagada, encesa, poca
cosa,
no, res,
amb els peus nus.
Sé caminar descalça. I més.
I encara sé:
només el que s’esborra
té importància.
Felícia Fuster
Felícia Fuster i Viladecans (Barcelona, 1921-París, 2012) va ser
escriptora, pintora i traductora. El conjunt de la seva producció poètica
engloba set poemaris aplegats a Obra
poètica 1984-2001.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada