NAPALM AL
COR
Pol Guasch
Anagrama, 2021
Pàgines: 200
Premi llibres anagrama de nove·la 2021.
«De vegades penso que estic anotant el futur. Em dic que, davant de la
incomprensió, en quedin les paraules. Algú, potser, les podrà entendre», diu el
narrador d’aquesta història. I, en efecte, Napalm
al cor té alguna cosa d’exercici de comprensió íntima d’un passat extrem i
traumàtic, i de cartografia sentimental d’un present convuls a la recerca
d’alguna forma d’alliberament.
Situada en una geografia ambigua, la primera novel·la de Pol Guasch posa en dansa una parella de
nois que han crescut en una zona militaritzada, marcats per unes condicions de
vida precàries, per la intolerància de l’entorn cap al seu desig, i per unes
famílies tocades pel desarrelament. La manca de perspectives ho domina tot,
però encara mantenen la possibilitat de deixar-se enlluernar i fins i tot
sotmetre, d’aferrar-se a la militància i a la temptació de la violència, i de
seguir parlant una llengua que es desfà: la seva.
L’única alternativa és fugir d’aquesta terra erma. En el seu trajecte més
enllà de «l’altra banda», carregant literalment el pes del passat en forma de
carta i de cadàver per enterrar, trobaran respostes diferents a enigmes
compartits. Muntada delicadament com un mosaic, escrita amb precisió i bellesa,
Napalm al cor conté una viva
al·legoria de les diverses opressions que determinen tantes vides, però també
de la fina línia que de vegades separa la víctima del botxí.
En
paraules de membres del jurat:
«La veu que ens parla des de Napalm
al cor, innocent i brutal alhora, com el bon minyó de “La guerra” de Carner i l’adolescent de Quanta, quanta guerra... de Rodoreda, ens situa al bell mig del
bosc esfereïdor dels contes infantils i de la condició humana. És una
d’aquelles novel·les que, com va dir Kafka,
ens afecten com un desastre i ens ajuda a obrir el mar gelat que portem dins», Mita
Casacuberta.
«Pol Guasch s’ha mirat el gènere
distòpic amb ulls de poeta i li ha sortit una suggeridora novel·la postnuclear
ambientada al marge dels marges. Napalm
al cor és una faula d’oprimits i opressors, una descripció de l’horror feta
des de la fascinació que normalment es reserva a la bellesa, i captivarà el
lector amb una combinació sorprenent: l’asfíxia imperant en el món que descriu
i la voluptuositat dels recursos expressius que desplega per fer-ho», Guillem
Gisbert.
«Pol Guasch ha trobat un lloc
insòlit des d’on desplegar una prosa d’orfebre vigorosa que llegim com una
crítica als mecanismes de repressió del poder però que es pot transformar,
gràcies a la tensió poètica que travessa el text, en un conjur contra la
intempèrie del món actual», Imma Monsó.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada