mak dizdar, 1

 

    Fa unes setmanes, uns companys de Vespres Literaris van estar per les repúbliques balcàniques de l'extinta República Federativa Socialista de Iugoslàvia.

    En una escala del seu viatge van homenatjar, en nom de Vespres Literaris i de la nostra ciutat, el poeta Mak Dizdar.

Mak Dizdar va ser un escriptor bosnià, nascut a la ciutat de Stolac (Bòsnia i Hercegovina) l'any del 1.917, al si d'una família musulmana.

    Va realitzar els seus estudis a Sarajevo, localitat on va residir fins a la seva mort. Va publicar el seu primer llibre de poemes, “Vidovopoljska no”, amb 19 anys, patint el llibre una forta censura oficial i va començar a treballar per a la revista Gajret, que dirigia el seu germà Hamid. Durant la Segona Guerra Mundial es va unir al moviment d'alliberament, patint persecució policial abans de la finalització del conflicte. Part de la seva família (la mare i una germana) van morir al camp de concentració de Jasenovac.

    Sobreviure a la seva família (el pare havia mort el 1923) va representar per al poeta una ferida incurable que va portar fins al final dels seus dies. Després de la guerra, a la Iugoslàvia socialista, va reprendre l'activitat periodística treballant com a redactor en cap del diari Oslobođenje (Alliberament).

    Les dues col·leccions de poesia de Dizdar i la sèrie de poemes més llargs, Kameni spavač ( El dorment de pedra ) (1966-71) i Modra rijeka ( Riu blau , 1971), van fusionar elements aparentment dispars. Es va inspirar en la cultura cristiana bosniana preotomana, en les dites dels místics visionaris islàmics heterodoxos i en l'idioma lingüístic vernacle bosnià del segle XV. La seva poesia feia referència a les làpides bosnianes medievals ("stećci" o "mramorovi" - marbres) i les seves inscripcions gnòmiques sobre l'efímera vida. Així,  Dizdar va articular una visió distintiva de la vida i la mort, basant-se en les sensibilitats gnòstiques cristianes i musulmanes de la vida com un passatge entre la "tomba i els estels", expressant tant l'horror gnòstic de la corporeïtat com un sentit de la benaurança de l'univers.

Mak Dizdar va morir als 53 anys el 1971.

Río azul

Nadie sabe dónde está,
sólo eso sabemos.

Se refugia tras la depresión
después de las siete o las ocho.

En un halo triste hastiado
y amargo.

Sometido a la espina y
a la ígnea disciplina.

Asentado sobre presentimientos
y dudas después de las nueve o las diez.

Adentrándose más y más
en el profundo arcano del silencio.

Donde no cantan los gallos
ni se escucha el tronar de las trompetas.

Tristeza irracional
que atisba a la divinidad.

Hay un río azul,
muy profundo.

Que en cien años contempla como los ducados
han perecido en el profundo estío.

Incurable como la longitud
de los sueños.

Hay un río azul.

Hay un río azul
que hemos de cruzar.

Mak Dizdar