 |
| detall de la font del claustre |
El diumenge 22
de juny continuem la nostra ruta pel monestir i parc natural de Piedra, proper
a la localitat de Nuévalos, Zaragoza.
A aquest lloc
màgic, on el riu Piedra ha esculpit al llarg dels segles un verger de cascades,
llacs i grutes , es van traslladar, al segle XII, tretze monjos procedents del
monestir de Poblet (Tarragona) per fundar un nou enclavament cistercenc. L'ordre va ocupar el lloc fins a l'any 1835,
que és abandonat com a conseqüència de l'entrada en vigor de les lleis de
desamortització, passant a mans públiques. En 1.840 se subhasta la propietat
que és comprada, juntament amb els terrenys que l'envolten (1.800 hectàrees),
per Pablo Muntadas, industrial català. Un fill d'aquest, Joan Federico Muntadas
Jornet, el 1863 es va traslladar a viure a Saragossa i va començar a restar
llargues temporades al Monestir de Pedra, que havia heretat del seu pare, on es
va dedicar a fomentar el turisme i la visita del monestir, el parc i el jardí.
 |
| finestra interior de la Sala Capitular |
 |
| cascada Iris |
 |
| interior de la cascada Iris |
Després de
dinar, vam realitzar un passeig per Daroca i les seves muralles. Construïdes en
diferents èpoques, les muralles de Daroca són l'element que millor defineix la
ciutat Cent catorze torres es disposen al llarg dels prop de quatre mil metres
de traçat emmurallat que envolta la ciutat.
 |
| panoràmica de Daroca |
 |
| nucli urbà de Daroca |
La pluja va
interrompre el nostre passeig, però alguns de nosaltres, ens vam protegir al Casino de la ciutat, iniciant un encès debat sobre el sentit i el paper de
l'artista i de l'art en la nostra societat. Aquí transcric l'opinió de diversos
artistes sobre el tema per mantenir el debat obert i viu.
Jean Cocteau
deia: "la poesia és indispensable,
però m'agradaria saber per què ..."; i el pintor Mondrian, optimista ell,
deia: "L'art desapareixerà a mesura que la vida resulti més
equilibrada".
Per Beltolt
Brecht "el nostre teatre ha de fomentar l'emoció de la comprensió i
ensenyar al poble el plaer de modificar la realitat" El filòsof i novel·lista
japonès Okakura Kakuzo escriu en la seva obra "El llibre del te":
"Per qui, per contra, té el sentit de l'Art, una obra mestra adquireix la
qualitat d'una realitat vivent cap a la qual ens sentim arrossegats per llaços
de companyonia. Els mestres són immortals, perquè els seus afectes i els seus
agonies viuen en nosaltres per a tota l'eternitat. És no tant la mà com
l'ànima, la tècnica com l'home, el que ens subjuga, i quan més fort és
l'anomenada, més decidida és la resposta i és a causa d'aquesta interior
comprensió entre el mestre i nosaltres pel que patim i ens alegrem amb els
herois i les heroïnes de les novel·les.
Paul Auster
escriu: "Quin sentit té l'art, i en particular el art de narrar, en el que
anomenem món real? Cap que se m’acudeixi;
almenys des del punt de vista pràctic.
Un llibre mai ha alimentat l'estómac d'un nen famolenc. Un llibre mai ha evitat
que una bomba caigui sobre civils innocents en el fragor d'una guerra. Hi ha qui creu que una apreciació entusiasta
de l'art pot fer-nos realment millors: més justos, més decents, més sensibles,
més comprensius. I potser és cert; en alguns casos, rars i aïllats. (...) En altres paraules, l'art és inútil, almenys
comparat amb, diguem, el treball d'un lampista, un metge o un maquinista. Però
què té de dolent la inutilitat? Jo sostinc que el valor de l'art resideix en la
seva mateixa inutilitat; la creació d'una obra d'art és el que ens distingeix
de les altres criatures que poblen aquest planeta, i el que ens defineix, en
l'essencial, com a éssers humans. Fer alguna cosa per pur plaer, per la gràcia
de fer-ho. "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada