el disbarat de la guerra, 6

VIVÉNCIES D' EN PERE FONTS I ESCUDER

per Àngel Sabaté i Solà

En Pere Fonts i Escuder va néixer a l’any 1900 a la localitat de Piera, l’Anoia. Era un home de classe treballadora , va cursar els estudis mínims de l’època i es va posar a treballar amb setze anys a la bòbila . La situació era precària , ell nomes es limitava a reivindicar mentre anava veient com la patronal acomiadava als altres companys seus . L’any 1930 la fabrica va entrar en fallida arran del crack del 29 i va tancar. El seu pare que era un home molt popular al poble va aconseguir que un tècnic de telecomunicacions de Martorell, Baix Llobregat,  l’acceptés com a aprenent.  En arribar la república és va alegrar molt, jaque es considerava un home republicà.

A l’inici de la guerra civil no es va allistar i va continuar treballant a la telefònica on ja era tècnic i estava casat amb una filla.  La guerra prosseguia i el 1937 va ser cridat al front. El seu entrenament militar va ser a Casp, Terra Alta. En Pere destaca que era força ridícula i penosa la instrucció, desfilaven i marxaven amb escombres i amb prou feines els ensenyaven a disparar. Durant la instrucció militar va ajudar a un noi que no se’n sortia massa be i que era militant del PSUC. Acabada l’ instrucció es va acomiadar d’aquest amic i va esdevenir fuseller de la IV companyia, 11º divisió, 9º Brigada d’infanteria. El seu fusell era un Màuser i era un dels pocs que anava mes o menys de manera correcta. Seguidament es trasllada cap a la batalla de Belchite.

Belchite, recorda,  va ser una carnisseria. Les tàctiques eren força primitives i anaven pobrament  armats . En la línia de front discutien tota l’estona amb els feixistes de l’altre banda del camp de batalla. En plena batalla, conquerien carrer a carrer , casa a casa, amb explosions de granada i amb molta violència. Va ser ferit lleu a una cama amb l’impacte d’una bala de fusell i va ser traslladat a l’hospital de camp que hi havia a Alcañis. Allà va retrobar el seu amic d’instrucció. A aquest l’havien ascendit a comissari polític.  El seu amic el va unir a un batalló de transmissions , la seva nova feina consistia a posar en comunicació,  via cable telefònic,  la línia de front amb la comandància y el quarter general. Amb aquest batalló es trasllada a Terol,  que acaba de ser reconquerida per la república. Mesos mes tard comença l’ofensiva franquista al front d’Aragó i es va anar retirant progressivament,  retornant a territori català creuant l’Ebre per Tortosa. Quan van passar tots el pont ,  el van volar. Començava la preparació de la batalla de l’Ebre.

Finalitzada  la guerra, va arribar a Piera vestit de milicià i un paperet “salvavides” per si algun franquista l’agafava , el fusell el va deixar a Falset . Va fer vida amb tota normalitat, treballant en la mateixa empresa  com a instal·lador de línies telefòniques . Va guardar el seu uniforme a les golfes i ha viscut sempre amb el record de la guerra. Mai va poder retrobar-se amb el vell amic de la guerra i el 4 de gener de l´any 2004 va morir a l' Hospital Comarcal d' Anoia a la edat de 104 anys. 

Els companys Xavier i Pilar ens fan arribar la informació que el pare de José Antonio Labordeta i la mare de Joan Manuel Serrat, són fills de Belchite.