literatura xinesa VI

Ma Jian

L'escriptor Ma Jian va néixer el 18 d'agost de 1953 a Quingdao. Va començar treballant com a periodista. El 1986 va publicar el seu primer llibre, un relat de viatges sobre el Tibet, on descriu sense embuts una societat tradicional on es practica la violació ritual o l'abús sexual fins i tot en el si de les familias.Condenado per les autoritats xineses, es refugia a Honk Kong. Després de residir durant una temporada a Alemanya, ha fixat la seva residència a Londres.

El Nobel Gao Xingjian ho ha descrit com "una de les veus més importants i valeroses de la literatura xinesa".

A "Pequín en coma" es narra la història de Dai Wei, estudiant de la Universitat de Pequín que participa activament en el moviment estudiantil de la primavera de 1989 i és ferit de bala en el cervell el fatídic 4 de juny.

Des d'aquesta perspectiva Ma Jian ens va relatant en un flash-back continu els records de Dai Wei al llarg d'una dècada d'estar postrat al llit com un vegetal (1989-1999).

El protagonista va recordant la història de la seva família, perseguida durant la Revolució Cultural, fill d'un pare titllat de "dretà" i d'una mare cantant d'òpera. Dai Wei ens explica la seva dura adolescència i les seves constants baralles amb la seva mare que, escarmentada pel càstig al seu marit, vol inculcar als seus dos fills Wei i Ru l'amor al PCX, sense tenir cap èxit perquè els seus fills li surten contestataris, especialment el major, Dai Wei.

Durant més de la meitat del llibre Ma Jian es recrea a anar explicant minuciosament els preparatius dels mesos previs al 4 de juny de 1989. De com Dai Wei i els seus amics, estudiants de la Universitat de Pequín, es veuran embolicats en aquesta voràgine que conduirà a la repressió i mort de molts d'ells. Curiosament altres sobreviuen i els que no fugen i demanen asil polític, després d'alguns anys de condemna a la Xina, surten de presó disposats a oblidar ia fer-se rics.

El seu primer amor la hongkonguesa A-Mei l'abandona perquè Dai Wei no compleix les expectatives de la mare d'A-Mei ia la Xina els fills obeeixen als seus pares. El seu segon amor Tian Yi, companya de la universitat, està involucrada en les revoltes però aconsegueix escapar als EUA i allí refà la seva vida.

La mateixa mare de Dai Wei que ha de cuidar el seu fill vegetatiu durant deu anys, acaba simpatitzant amb Falung Gong de manera que mai deixa de ser perseguida per les autoritats al llarg de la seva vida (per culpa del seu marit, del seu fill i al final d'ella mateixa).

"Pequín en coma" no només és un llibre de denúncia política sobre els fets de Tian'anmen el 89, sinó de les desigualtats de la nova Xina i dels "desheretats" que ho perden tot (o millor dit, els arrabassen, en el cas de la família de Dai Wei).

En nom de promoure un canvi estètic en la ciutat per obtenir la candidatura dels Jocs Olímpics a la família de Dai Wei la tiren al final del llibre del seu vell apartament, però com la família està fitxada acusada de "contrarevolucionària" a la mare no li donen l'opció de comprar una altra propietat.

Uns paràgrafs de la novel·la:

 “A los chinos les tiene sin cuidado la libertad de expresión –dijo Mou Sen- sólo quieren ganar dinero, sus espíritus están vacíos” (...)

“¡No empecéis las manifestaciones ahora, por lo que más queráis! Dejad que la sociedad progrese pacíficamente” (...)

 “¿Qué le pasaba a nuestra generación? Cuando las armas nos apuntaban a la cabeza, seguíamos perdiendo el tiempo peleándonos entre nosotros. Éramos valientes pero inexpertos y nuestra comprensión de la historia china era escasa” (...)

“Sí, Mao destruyó el sistema de la familia tradicional para obligar a la gente a depender del partido –dijo Tian Yi-. Somos una generación de huérfanos. Nuestros padres no nos dieron apoyo emocional. En cuanto nacimos, nos pusieron en manos del Partido y este se convirtió en el padre adoptivo que controla nuestras vidas” (...)

 “si lo hubiera vendido antes del Festival de la Primavera, probablemente habría sacado más de dos mil yuanes (unos 200 euros). Esa es la época en la que la mayoría de los condenados a muerte son ejecutados, por lo que siempre hay saturación de órganos disponibles” (...)

 “Aunque tuvieras un hogar a donde ir, el Partido siempre tendría una llave de tu puerta” (...)

 “El otro día me encontré con unos compañeros de clase. Ninguno de ellos quería hablar de Tian’anmen. Lo único que les interesa es dedicarse a los negocios y ganar dinero” (...)

“Ya nadie habla de las protestas de Tian’anmen ni de la corrupción oficial. Los chinos son muy duchos en “reducir los grandes problemas a pequeños problemas y luego reducir los pequeños problemas a nada en absoluto”, como dice el proverbio. Es una técnica de supervivencia que han desarrollado en el transcurso de los milenios” (...)

 “En este estado policial, he logrado la libertad de pensamiento al fingirme muerto. Mi silencio es un manto protector (…) El policía que disparó contra mí destruyó mi cuerpo pero no mi mente. Es probable que sea el único ciudadano todavía vivo que no ha firmado una declaración apoyando la represión del gobierno” (...)