4 d’abr. 2015

realisme brut II



Raymond Carver (1938-1988), poeta i escriptor de contes estatunidenc, és autor de narracions  ambientades en la costa nord-americana del Pacífic. La seva escriptura, de gran sobrietat, evita les disquisicions psicològiques i l'estil rebuscat i prima la “realitat bruta” , el minimalisme i la descripció realista de la vida dels personatges, sovint obrers alienats, dominats per la sensació de fracàs en la seva vida quotidiana. Les seves obres principals són Vols callar, sisplau? (1976); De què parlem quan parlem de l'amor? (1981) i Catedral (1984).

En la paret del seu dormitori va clavar amb xinxetes un retrat de Antonio Machado. Li dedica un poema que inclou en Sota una llum marina:


Hoy llevé tu libro conmigo cuando salí
a dar mi paseo. ¡Presta atención! —decías,
Cuando alguien preguntó qué hacer con su vida.
Con que miré alrededor y tomé nota de todo.
Luego me senté al sol, en mi sitio
De junto al río desde donde puedo ver las montañas
y cerré los ojos y escuché el sonido
del agua. Luego los abrí y me puse a leer
“Abel Martín”
Esta mañana pensé mucho en ti, Machado,
y espero, incluso cara a lo que sé de la muerte,
que recibirás el mensaje que pretendo enviarte.
Pero está bien aunque no lo recibas. Que duermas bien.
Descansa. Antes o después espero que nos veamos.

Y entonces podré decirte estas cosas directamente. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada