1 de gen. 2017

to build a fire



Aquest mes, al costat del relat de Stefan Zweig, "Els ulls del germà etern", estem llegint el relat de Jack London, "Encendre una foguera."

Jack London es va servir de la seva experiència en el Yukon per escriure aquesta història ambientada a 60 graus sota zero, quan la barba, encara que sigui d'un adobat cercador d'or, esdevé un afilat vidre, l'alè es fa un glaçó de gel davant dels teus nassos, no se senten els dits dels peus ni de les mans, els esfínters es descontrolen, es paralitza la glotis i la laringe, i el cor no pot ja bombar la teva sang ultracongelada.

Si has aconseguit encendre una foguera o guarir-te en les entranyes encara calentes d'algun animal acabat de mori,  encara et queda alguna possibilitat de seguir viu. Si no, ni tan sols tindràs temps de resar el que sàpigues.
Jack London


Jack London havia patit en carn pròpia aquestes experiències quan va participar en l'anomenada Febre de l'Or de Klondike, al Yukon, al Nord-oest de Canadà, el 1897, quan era tot just un jove de vint anys. Però malgrat la seva curta edat tenia variadíssimes experiències: havia estat marí, era activista de l'incipient socialisme nord-americà, havia conegut el que eren torns de divuit hores en una factoria....i sempre somiava amb guanyar-se la vida com a escriptor,  i que aconseguiria, convertint-se en un dels més grans autors de la literatura nord-americana.

En 1902 va rebre un encàrrec de la revista juvenil Youth 's Companion i va escriure una narració ambientada en el gèlid Yukon que,  sis anys després, va corregir i  augmentar dotant-la de major càrrega dramàtica i psicològica, publicant-la en el Century Magazine amb el títol de "To build a fire ", un apassionant i duríssim relat.

En aquesta obra mestra desplega tot el seu talent narratiu i els trets característics de la seva literatura: ens trobem a un home aïllat en un paisatge desolador i gèlid, lluitant amb totes les forces amb la invencible Mare Natura, amb l'única companyia d'un gos i el gel que a poc a poc se li va ficant fins a les entranyes.


Pengem una pel·lícula (1969), basada en el relat, de David Cobham i narració d'Orson Welles.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada