l'escola

A Dame’s School- Thomas Webster

A Anglaterra, al començament del segle XIX els nens no estaven obligats a anar a escola , però en 1899 tots els nois majors de 12 anys tenien l'oportunitat d'acudir a l'escola.

El caràcter de l'educació que rebien depenia molt de la fortuna que gaudien les seves famílies. Els nens rics podien ser educats a casa per un tutor privat o una institutriu, els nois (masculí) eren enviats a escoles com Eton o Harrow. Els fills de famílies de classe mitjana aprenien gramàtica en escoles o acadèmies privades. Els pobres....

Quan la Reina Victòria va pujar al tron ​​en 1837, les úniques escoles disponibles per als nens pobres eren la caritat i les escoles de les parròquies o "Escoles de Dama" en què professores sense qualificació ensenyaven a casa seva. Les escoles "de drap" van ser obertes el 1840 en els districtes més pobres, on els professors eren sovint treballadors del barri, i on es feia servir qualsevol tipus d'edifici: estables, lofts, magatzems ... Posaven molt èmfasi en la lectura, escriptura i la aritmètica i, per descomptat, els estudis de la bíblia.  Aquesta classe d'educació es va estendre a assignatures industrials i comercials en moltes escoles.  Eren escoles de caràcter caritatiu en què la gent benestant donava diners i els voluntaris feien de professors. El president de la "London Ragged School Union" fundada el 1844 va ser Lord Shaftesbury. Va arribar a haver dues-centes d'aquestes escoles que van donar classe a més de 300.000 nens a tota la Gran Bretanya.

Aquesta associació també va ser la responsable de molts plans de benestar dirigits a millorar la vida dels nens de les famílies més pobres. Els sense llar van comptar amb refugis, es van crear menjadors per als famolencs i clubs de roba i bancs d'estalvis van ser oberts per minimitzar la pobresa. La Unió també s'esforçava a trobar treball per als seus pupils, llocs de treball que habitualment eren les forces armades per als nois i el servei domèstic per a les noies.

Des de 1870 el Govern va introduir un sistema d'educació que prohibia a les autoritats locals el cobrament d'impostos a les escoles. Això significava que tots els nois entre els 5 i els 13 anys podien anar a l'escola pagant un penic a la setmana. Tot i així molta gent no estava disposada a deixar els seus fills anar a les escoles, que sovint tenien per professors a altres xavals pobres de tot just 12 anys. Aquestes classes eren llargues i de vegades hi havia més de 60 alumnes.

La Llei d'educació de 1870 va crear escoles que estiguessin sota el control de l'electorat. A proposta de William Forster, el Ministeri d'Educació, encapçalat per William Gladstone,  va disposar que totes les regions podrien disposar d'un internat.  El 1874 s'havien fundat unes cinc-mil noves escoles.

Els internats donaven educació a nois entre els 5 i els 10 anys. En algunes àrees aquestes escoles van ser pioneres de nous mètodes educacionals, com ara separar les classes per edats, un saló per a activitats comunals i sales pròpies per a activitats pràctiques, els menjadors gratuïts per als nois de classe mitjana o que educadores visitessin a les mares en les cases per explicar-les els  beneficis de l'educació. Aquests Internats van veure la seva fi amb la Llei d'educació de 1902.