“Era un vell que pescava tot sol en un gussi en el
Gulf Stream i ja feia vuitanta-quatre dies que no agafava cap peix. Durant els
primers quaranta dies l'acompanyava un vailet. Però, després de quaranta dies
de tornar de buit, els pares del noi li van dir que el vell estava salao sense remei, que es la pitjor mena
de mala astrugància, i el vailet s’embarcà per ordre dels seus pares en un
altre gussi on van pescar tres peixassos la primera setmana. El vailet es
posava trist en veure tornar cada dia el vell amb el gussi buit i sempre
baixava a ajudar-lo a traginar les fluixes enrotllades, o la fitora, l'arpó i
la vela plegada a l'entorn del pal. La vela estava apedaçada amb sacs de farina
i, recollida així, semblava la bandera de l'eterna derrota.”
El vell i la mar
Ernest Hemingway
traductor: Ferran
de Pol
Edicions Proa, 1989
Pàg: 63
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada