“—Què teniu per a menjar? —pregunta el noi.
—Una cassola d’arròs groc amb peix. En vols una mica?
—No, soparé a casa. Voleu que us encengui el foc?
—No, faré foc mes tard. O potser em menjaré l’arròs fred.
—Puc emportar-me l’art?
—Prou.
No tenia cap mena d'art, i el noi recordava quan l’havien venut. Però cada dia
feien la mateixa comèdia. Tampoc no hi havia cap cassola d’arròs groc amb peix,
i el vailet prou que ho sabia, també.
—Vuitanta-cinc es un número de sort —va dir el vell—. ¿Quina cara faries si
em veies arribar amb un peix que, esmocat, passés de la dotzena de quintars?
—Agafaré l’art i aniré a buscar les sardines. Us asseureu a l’entrada a
prendre el sol?
—Sí, tinc un diari d'ahir i llegiré els partits de beisbol..”
El vell i la mar
Ernest Hemingway
traductor: Ferran
de Pol
Edicions Proa, 1989
Pàg: 69
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada