6 de gen. 2021

el vell i la mar, 6

 


“—Què teniu per a menjar? —pregunta el noi.

—Una cassola d’arròs groc amb peix. En vols una mica?

—No, soparé a casa. Voleu que us encengui el foc?

—No, faré foc mes tard. O potser em menjaré l’arròs fred.

—Puc emportar-me l’art?

—Prou.

No tenia cap mena d'art, i el noi recordava quan l’havien venut. Però cada dia feien la mateixa comèdia. Tampoc no hi havia cap cassola d’arròs groc amb peix, i el vailet prou que ho sabia, també.

—Vuitanta-cinc es un número de sort —va dir el vell—. ¿Quina cara faries si em veies arribar amb un peix que, esmocat, passés de la dotzena de quintars?

—Agafaré l’art i aniré a buscar les sardines. Us asseureu a l’entrada a prendre el sol?

—Sí, tinc un diari d'ahir i llegiré els partits de beisbol..”

El vell i la mar

Ernest Hemingway

traductor: Ferran de Pol

Edicions Proa, 1989

Pàg: 69

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada