assetjament escolar entre iguals, i dos

 

Una aproximació al fenomen del maltractament entre alumnes

Jordi Collell i Carme Escudé

EN ICVE Revista Estudis de la Violència

Nº 1, gener 2007.

    “El maltractament entre iguals és un fenomen complex, poc conegut però que es dona en tots els centres en major o menor grau i que és necessari diferenciar d'altres formes de violència que es poden produir en l'entorn escolar. L’assetjament escolar té repercussions negatives en el clima i la convivència de centre, en els processos d'ensenyament i aprenentatge.

    A més, la persona que se socialitza en un entorn d’abús s’insensibilitza davant de la violència i arriba a creure que l’ús de la violència és inevitable. El maltractament entre alumnes és un fenomen social per naturalesa; es dona en grups relativament estables i és en el grup on cal buscar la solució. Això no exclou que en ocasions calgui recórrer a una intervenció individual especialitzada.

    Afrontar el fenomen del maltractament entre alumnes és necessari perquè les conductes agressives i les experiències de victimització:

-causen disruptivitat a l'aula i malestar en l'activitat docent

- poden estar en l'origen de diferents problemes d'ajustament escolar (absentisme, baix rendiment, etc.)

- poden tenir com a conseqüència problemes psicosocials (aïllament, problemes d'adaptació, etc.,)

-poden causar trastorns psicològics a curt i a llarg termini (baixa autoestima, ansietat, depressió, trastorns psicosomátics…

-poden derivar en trastorns de conducta i ser precursors de comportaments antisocials.

    Les experiències de victimització constitueixen un estressor continu i freqüent per a molts nois i noies. La societat no ha de permetre que infants i joves sofreixin trastorns com resultat de la implicació en situacions de maltractament en l'escola. Desgraciadament, els adults posem poca atenció a l'estabilitat d'aquestes conductes al llarg de la infància i, quan s'intervé, la resposta sol arribar tard i acostuma a centrar-se a atenuar els efectes simptomàtics individuals, oblidant el abordatge del problema d'una manera global.

    L'Informe Delors, de la Comissió Internacional de la Unesco, al fer referència als quatre pilars de l'educació per al SXXI, es pregunta com podem aprendre a viure junts en l’aldea planetària si no podem viure en les comunitats a les quals pertanyem per naturalesa: la nació, la regió, la ciutat, el poble, el veïnatge?.

    Hem d'ajudar als nostres alumnes en aquest procés d'aprendre a conviure i a treballar en projectes comuns. L'educació té com finalitat el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumnat. No es tracta solament d'un desenvolupament cognitiu sinó també d'un desenvolupament emocional i social. El nostre sistema educatiu ha prioritzat tradicionalment les dimensions cognitives, les relacionades amb el coneixement, deixant de banda les afectives. Recuperar aquesta dimensió afectiva i centrar-nos en el nostre coneixement emocional, desenvolupant una major sensibilitat cap a nosaltres mateixos i cap als altres redundarà necessàriament en una millora del clima del centre i en definitiva, del benestar de tots els seus membres.

    “La violència resulta de la incompetència emocional i de l'analfabetisme moral. L'educació és l'únic escenari que ens queda.” (Edgar Morin).”