assetjament escolar entre iguals

 

Una aproximació al fenomen del maltractament entre alumnes

Jordi Collell i Carme Escudé

en ICVE Revista Estudis de la Violència

Nº 1, gener 2007.

    “A diferència de les relacions que els nens i adolescents mantenen amb els adults, les que estableixen entre ells tenen un caràcter marcadament no jeràrquic, d'aquí la consideració d'iguals. Aquestes relacions entre iguals faciliten l'aprenentatge d'un ampli ventall d'habilitats i actituds i contribueixen en gran mesura al desenvolupament emocional i cognitiu, però també poden tenir una influència negativa, especialment quan s’estructuren sota l’esquema de domini ­ submissió.

    Dan Olweus defineix el maltractament entre iguals (bullying) com una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a en contra d’un altre/a, al que tria com víctima de repetits atacs. Aquesta acció que és negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la qual difícilment pot escapar pels seus propis mitjans.

    La continuïtat d'aquestes relacions provoca en les víctimes efectes clarament negatius, com un descens de la seva autoestima, estats d'ansietat i fins i tot quadres depressius, el que dificulta la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges.

    El maltractament entre alumnes no són conductes organitzades o espontànies en les quals es busca el mal mutu, ni a actes de vandalisme que es poden manifestar obertament en l'entorn escolar. Es tracta d'un tipus de violència que es manifesta sovint sota la superfície de les relacions observables en l'escola, oculta gairebé sempre als adults, però bé coneguda per a l'alumnat.

    Aquest fenomen, que d’altra banda ha existit sempre, va ser inicialment estudiat en els Països nòrdics des dels anys 1970 i només ha estat objecte d’atenció en el nostre país en aquests darrers anys. Val a dir que el maltractament entre alumnes o assetjament escolar, potser per la repercussió mediàtica que han tingut determinats esdeveniments produïts a l’escola, s’assimila a l’anomenada violència escolar, constructe difús sota el qual s’emmarquen totes les accions més o menys violentes que s’esdevenen en els centres educatius, per poc que tinguin com a protagonistes els alumnes, com la disruptivitat (violència contra les finalitats educatives), la indisciplina (violència contra les normes i/o autoritat), vandalisme (violència contra els objectes), maltractament interpersonal (violència contra les persones) que, tot i que poden estar relacionades, presenten característiques diferenciades.

    Sabem que una correcta definició del problema permetrà una intervenció més ajustada; per tant, per afrontar amb èxit aquest fenomen hem de conèixer els elements més significatius.

    Així, remarquem les característiques que defineixen el fenomen:

    L'agressió pot ser física, verbal o d’exclusió social. Totes tres tipologies tenen formes directes i indirectes. Les formes directes són accions com pegar, amenaçar, insultar, burlar-se’n a la cara, no deixar participar en un joc, etc. Les formes indirectes són accions com robar o trencar les pertinences de la víctima, parlar malament a les seves esquenes per tal que no li siguin amics, ignorar, etc.

    La literatura diu que les formes indirectes poden arribar a ser més perjudicials per a la víctima ja que en les directes la víctima identifica l’agressor i pot construir defenses al voltant de la seva percepció, mentre que en les indirectes, en no identificar l’agressor pot dubtar de la realitat de les agressions i introjectar sentiments de culpa, que suposa un atac a la pròpia autoestima.

    Com ja hem indicat, aquest tipus de violència entre nois i adolescents sol ser mal coneguda i fins i tot ignorada pels adults. De vegades, les formes menys intenses (certs insults, malnoms, exclusió…) gaudeixen de cert grau de permissivitat id'indiferència, a causa que sovint es desconeixen les greus conseqüències quepoden tenir per als seus protagonistes.

    Malgrat haver-hi uns protagonistes principals (agressor i víctima), es tracta d'un fenomen de grup on tots els alumnes de l'aula juguen un rol. Quant als nois i noies que prenen el rol d'agressor es descriuen dos grans tipologies:

    1.-El tipus predominantment dominant, amb tendència a la personalitat antisocial, relacionat amb l'agressivitat proactiva

    2.- El predominantment ansiós, amb una baixa autoestima i nivells alts d'ansietat, vinculat a l'agressivitat reactiva.

Quant a les víctimes tradicionalment s'han catalogat en

1.- Víctima clàssica

2.-Víctima provocativa

    Però en la pràctica trobem víctimes que no s'ajusten a aquestes descripcions; de fet qualsevol persona que no se cenyeixi a les normes implícites o explícites del grup pot convertir-se en víctima (víctima inespecífica) i aquest grup precisament és el més nombrós.

    Hi ha un tercer grup de nois i noies que juguen els dos rols alhora, és a dir, són agredits pels seus companys, però al mateix temps agredeixen a altres nois que veuen com més febles. Se'ls anomena agressor/víctima (bully/victim) i reuneixen característiques dels agressors reactius i de les víctimes provocatives."