Dissabte, després d'esmorzar, teníem programades dues visites. La primera al Santuari de la Mare de Déu del Far. El santuari està situat a 1.112 metres d’altura, amb vistes sobre el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, Les Guilleries i El Montseny, quedant el poble de Sant Martí Sacalm als seus peus. Situat a la punta d’una gran cinglera, amb vistes vers totes direccions, d’on li prové sens dubte el nom.
En la segona, vam visitar el proper Santuari de la Salut, situat a la serralada del Collsacabra, a 1050 metres. Des de la balconada podem contemplar una gran vista panoràmica: les Gavarres, Girona, el Montgrí, Rocacorba, el golf de Roses, Finestres, el santuari del Mont, el Bassegoda, el Canigó, el Comanegra, el Puigmal… i els pobles veïns de les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallarols i Sant Esteve d’en Bas entre altres.
Des de el santuari, iniciem una ruta circular a Les roques encantades (o roques encadenades), un conjunt de roques que hi ha dins d’una fageda prop de la carretera que porta al Far. El nom del conjunt de roques ve de la llegenda que diu:
"El Dimoni, que vivia per aquelles contrades quan estava de mala lluna passava l'estona fent rodar algun dels grans rocs muntanya avall per veure com s'espaterraven sobre les cases de Sant Feliu de Pallerols (que és el poble que es troba a sota mateix del lloc), la gent esporuguida i tipa dels afers del Dimoni pregà a Déu que els hi donés un cop de mà. Llavors un bon dia va baixar un àngel del cel i va lligar les roques amb unes cadenes tan fortes que el Dimoni no va poder bellugar-les mai més. Fastiguejat el Dimoni va anar a buscar raons cap a un altre lloc, deixant així en pau als habitants del poble."
Desprès de dinar i recuperar forces, va tenir lloc l’acte central de la trobada: la presentació i defensa de les propostes de la propera temporada, de les quals hem de triar deu títols:
Després de sopar, recuperem la “nostra gran nit de les trobades”, una festa on la poesia, la música i les ganes de ballar omplen l’espai. Enguany ens han visitat Mercedes Sosa, de la ma de Cesa;
Jorge Cafrune, recitat pel Jesús;
un Toto Cutugno magistral pel Carlos;
un Nacho Vegas passat pel sedàs de l’Andrés,
els records de la pandèmia de l’Amira, amb una picada d'ullet a la Celia Pérez Cruz
i una versió molt particular i divertida del “Vamos a la cama”, de les companyes Loles, Mari, Pilar, Amalia, Emi i Amparo.
Sense oblidar el nostre conductor, discjòquei i animador Joan Francesc, al costat del nostre tècnic de capçalera Xavier. Gràcies pel vostre treball.
Una nit divertidíssima!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada