l'autora del mes, entrevista

Per Josep Massot

“Najat El Hachmi torna als seus orígens amb La filla estrangera (Edicions 62 / Destino), la història del dilema d'una jove immigrant, atrapada entre l'amor a la seva mare que conserva les tradicions més conservadores del món rural àrab i el desig de ser ella mateixa.

PREGUNTA: Com es relaciona la seva nova novel·la amb L'últim patriarca?

RESPOSTA: A El patriarca tractava la violència masclista. Aquí, la protagonista és una noia que intenta conciliar el món de la seva mare i el seu.

P: Dos mons que entren en col·lisió. En primer lloc, per la llengua. La seva protagonista, el dia de la mare, li diu, alegre: "Avui és el teu dia", i la mare s'enfada, perquè en la seva cultura, la frase es refereix al dia de la mort.

R: Si ja és problemàtica la incomunicació entre una mare i una filla, imagini's si la mare parla una llengua diferent. La llengua em serveix per visualitzar la separació, la distància que hi ha entre el món de la mare i el de la filla. Les paraules no troben les correspondències, els matisos.

P: La filla renuncia a una vida pròpia i accedeix a un casament pactat.

R: De vegades no es veuen els perills que una renúncia comporta per a un mateix. De tant posar-se en el lloc de la seva mare, de tant intentar entendre-la, de pagar el seu deute amb ella per tot el que li ha donat, no calibra bé els costos de la renúncia. La noia no vol ser una mestressa de casa com la seva mare, vol una vida diferent. Ella es troba a la frontera entre els dos mons i mira de fer-los compatibles.

P: La seva mare és com la de la novel·la?

R: No. El que passa és que les dones immigrants pateixen una pressió enorme. Se'ls fa responsables de l'educació de les filles perquè continuïn guardant les normes, les maneres de fer. I en el món no immigrant també se'ls posa davant del focus com a prova de si estàs integrada o no. La pressió de l'entorn és molt forta. Segons com et surti la filla, et responsabilitzen de si l'has educat bé o no.

P: Vostè té dos fills. Va influir en el seu llibre la seva maternitat?

R: Va ser desconcertant. Tinc un nen de catorze anys i una nena de dos. Si el primer nen em va donar una energia que per mi sola no hagués tingut mai -estudiava, escrivia, treballava sense parar-, amb la nena em va passar el contrari. Em vaig frenar, no podia escriure ni una línia. Li vaig donar pit molt, molt de temps i quan la vaig desmamar, va ser terrible, jo estava escrivint una novel·la en la qual la filla se separava de la mare i, alhora, la meva filla em demanava pit i jo l'hi negava, l'estava separant físicament de mi.

P: En la seva novel·la, la protagonista, que és entrevistada per treure bones notes, se sent tractada com una mona de fira, s'ha sentit vostè així?

R: De vegades, i és una mica denigrant. T'exhibeixen com a model del bon emigrant que ha de ser d'una determinada manera. Una mona de fira.

P: Va rebutjar formar part de la llista de Catalunya Sí Que Es Pot.

R: No tinc el caràcter adequat per dedicar-me a la política.

P: Continua vigent la prova de virginitat de la nit de noces?

R: Depèn de cada família. Hi ha moltes parelles que ja han tingut relacions prematrimonials i pacten la nit de noces.

P: Quan llegia l'escena del ritual per assegurar la virginitat, recordava com Jules Michelet explicava que en l'edat mitjana el principal ofici de les bruixes era la reparació de l'himen.

R: I ara ho és als hospitals de molts països àrabs. L'escena que descric és un ritual simbòlic molt potent, terrible, i moltes nenes ni saben de què es tracta. No tenen encara consciència de la sexualitat.

P: Creu que hi ha un retrocés en el món àrab?

R: Hi ha una reislamització. Abans hi havia diversitat en la formes d'entendre l'islam i ara, encara que ho hagis fet així tota la vida, si no segueixes una determinada manera d'entendre'l, se't considera que no ets prou ortodox. Però el món àrab és molt més complex que això.

P: Com es viu en les comunitats àrabs el gihadisme català?

R: Amb la mateixa perplexitat que en les altres comunitats. Els terroristes són gent que van contra l'islam. Si sabessin el que és l'islam, no serien terroristes. Se sumen dues coses, desconeixement de l'islam i nihilisme, no tenir res a perdre. Més que per la mesquita, accedeixen a aquestes idees per internet.

P: Molts vénen de l'atur i del món de la droga i el gihadisme dóna un sentit a les seves vides?

R: És comú el pas del camell al terrorista.

P: Hi ha racisme a Catalunya?

R: Sí.

P: En quin grau?

R: Doncs no li sabria dir. Pocs catalans ho fan explícit. Està vinculat al món laboral, a l'accés a l'habitatge. Si a mi, que estic integrada, em va costar molt, imagini's algú que encara no ho està. Com a contrapès val a dir que també hi ha molta gent treballant per donar suport a l'immigrant.

P: Les segones, terceres generacions no es veuen ni d'aquí ni d'allà?

R: El que t'estan dient és que no n'hi ha prou amb el teu esforç i la teva feina per tirar endavant, només per ser d'origen àrab. I amb la crisi encara és més dur. Molts que tenen nacionalitat espanyola i que van elegir un país pobre com aquest emigren a altres llocs més rics. En altres països hi ha mesures de discriminació positiva; aquí, no.

P: L'elogi del bon immigrant amaga racisme?

R: Sí, hi ha un racisme positiu perdonavides i un altre negatiu. Si hagués de triar, m'estimo més el primer que el segon. El primer és denigrant, però almenys et permet entrar. El segon no, amb el segon et tanquen totes les portes.”

La Vanguardia

03/09/2015