La caçadora de cossos
Najat El Hachmi
Columna
Edicions, 2011
pàgines:
240
Noticia
de la publicació del llibre a VilaWeb:
“Una dona que caça cossos per alliberar-se. Creu que això és el que vol
fer. A mesura que s'avança en l'última novel·la de Najat El Hachmi, La caçadora
de cossos, la protagonista s'adona que ser lliure no és exactament el que
es pensava. Caça cossos per fugir del propi? Aquest és el teló de fons del que
se serveix El Hachmi per reflexionar sobre el difícil triangle que formen
l'amor, el sexe i la feminitat. En una entrevista a l'ACN, l'autora de L'últim patriarca constata que les
dones han crescut amb la idea que el sexe pel sexe és meravellós però, amb els
anys, la sensació de frustració augmenta. "Ens van enganyar. No és el
model de sexualitat que hauríem triat", conclou.
El llibre té un component autobiogràfic i Najat El Hachmi ho reconeix. "Tot el que escrius beu d'experiències pròpies però la història
que explico no és el que m'ha passat a mi", ha precisat durant
l'entrevista amb l'Agència Catalana de Notícies. El llibre és una exploració
d'ella mateixa tot i que els elements externs "no són exactament els de la
novel·la".
Com en L'últim patriarca, El
Hachmi ha reconegut que la novel·la li ha servit per reconciliar-se. En aquest
cas, reconciliar-se amb la feminitat. Per ella, l'argument va passar de parlar
de sexe sense compromís a comprendre una manera d'entendre les relacions més
madura.
Malgrat la imatge que vol donar, la protagonista de La caçadora de cossos està plena de contradiccions i prejudicis
sexuals. Té una forma molt immadura de concebre les relacions, que basa només
amb la idea que interessa els homes de manera sexual, sense vincles efectius.
"Aquesta circumstància constata un conflicte amb la feminitat. No vol ser
víctima però al final acaba sent víctima d'ella mateixa", ha afirmat la
guanyadora del Premi Ramon Llull 2008.
"Moltes noies no sabem què volem ni ho sabem exigir", descriu. La caçadora de cossos representa que
està molt alliberada però, a la vegada, assumeix el rol de les dones
"d'abans" donant per fet que el tipus de relació que els homes volen
amb ella és "interessada, sexual i sense vincle afectiu".
Najat El Hachmi creu que tots hem crescut amb la idea que
el sexe pel sexe és meravellós, un engany perquè considera que no és el model
de sexualitat que les dones haurien triat. "L'entorn influeix bastant i
això és el que hem rebut", assegura.
Tot i assumir que no compren tan bé l'univers masculí, creu que els homes
toleren millor el "sexe pel sexe" però sosté que és una fantasia que
no els acaba de satisfer del tot. "Des que neixen, els homes els eduquen
per consumir sexe i no buscar l'afectivitat", creu El Hachmi, que
considera que és una idea que també es basa amb clixés. Per ella, el sexe sense
afecte és "molt trist, una experiència de masturbació amb el cos d'una
altra persona" però una relació sense sexualitat tampoc funciona del tot.
"Del sexe sense afecte en pots prescindir però l'afecte és necessari.
Les dones estàvem més disposades a demanar afecte. Volem ser estimades i que
ens estimin bé, no com a les pel·lícules", conclou.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada