Najat El-Hachmi
L'home que nedava
Conte dintre del llibre col·lectiu “El
llibre de La Marató" de TV3, en la seva edició del 2008, dedicada a
les malalties mentals greus
“Això era un home que cada dia enfilava l'avinguda
vorejada de plataners per anar a nedar, un home amb les conviccions fermes, per
a qui la disciplina era important. El caos, deia, s'ha de combatre, i només
l'ordre i la rutina poden contenir una realitat que vol desfermar-se
contínuament. L'home nedava 45 minuts diaris, 5 d'escalfament, 20 de crol i 20
d'esquena. Preferiria anar sempre d'esquena, aquest estil és clarament més
equilibrat que la resta, s'utilitzen tots els músculs del cos per igual, però
el crol li permetia d'augmentar i mantenir la capacitat pulmonar: respirar al
revés és respirar bé, perquè hi has de pensar, no és el gest reflex fruit d'una
necessitat bàsica, has de concentrar-te molt per, mentre un braç s'alça,
l'altre s'enfonsa dins de l'aigua, gires el cap a una banda, agafes tot l'aire
que pots sabent que després et serà escàs i a més a més per la boca per, finalment,
tornar a posar la cara a dins de l'aigua i deixar-ho anar tot pel nas. És un
exercici que requereix pensar i disciplinar-te. L'únic problema del crol és que
és un estil desequilibrat, nedes de biaix i això fa que desenvolupis més una
meitat del cos que una altra, el braç que s'endinsa sempre ha de fer més força
per donar l'impuls suficient i és evident que un pulmó s'expandeix més que
l'altre, pel simple fet que una banda del costellam, de la cintura, s'estira
més.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada