sempre han parlat per nosaltres

fragment:

“Si dic feminisme dic llibertat. No pas la llibertat de triar, no pas la llibertat de consumir, no pas la que consisteix a situar-se davant d’una estanteria plena d’opcions i decidir-me per una qualsevol, sigui la que sigui, comporti el que comporti. No, quan dic feminisme, quan dic llibertat, vull dir viure sense que se’m relegui a un segon lloc, sense que la meva vida,

la meva opinió, el meu plaer i el meu dolor valguin menys que la vida, l’opinió, el plaer i el dolor dels meus germans homes. Quan dic llibertat dic dignitat, deixar de sentir-me tancada a la cuina, a la casa, a la família, a la religió o a la tribu. Treure’m del damunt les innombrables mordasses, lleis del silenci, normes ancestrals que em limiten, que fan que la meva existència sigui infinitament més limitada del que podria ser, que em releguen, una vegada i una altra, a ocupar un lloc sense valor, sense importància.

Per això feminisme, llibertat, no serà mai triar sotmetiment, discriminació, un ordre natural segons el qual m’he de conformar a ser un succedani. Feminisme no és adaptar-se a una llibertat vigilada per les estructures de la mateixa societat, la cultura o la religió ni claudicar davant les excuses que s’esgrimeixen quan alço la veu per denunciar, o tan sols descriure, aquestes discriminacions. Avui dia, necessito expressar de nou la reivindicació de sempre, no perquè aquesta sigui diferent sinó perquè les estratègies dels qui ens volen silenciar han canviat, el masclisme s’ha rearmat en formes que no ho semblen i l’emmascaren, en noves teories, retòriques i discursos enlluernadors. Però totes acaben al mateix lloc de sempre: la perpetuació de l’ordre antic, abans considerat natural, segons el qual no només assumim la nostra subjecció sinó que la defensem com a tret identitari, cultural i religiós.

En les pàgines que segueixen explicaré el masclisme concret d’on vinc i de quina manera aquest masclisme ha mutat en teories aparentment feministes. És a dir, diré el que és i ha estat sempre obvi per tornar a desmuntar, les vegades que calgui, aquest nou embolcall amb què ens presenten les normes ràncies del patriarcat. Diré de nou feminisme per continuar

defensant una llibertat sencera, sense restriccions ni vigilància.”