blanca catalán de ocón: una nota a peu de pàgina

 

Matilda Joslyn Gage

    Ahir, a l’Espai Feixa Baixa, vam conèixer l’historia i les circumstàncies que van envoltar la vida de la primera botànica espanyola: Blanca Catalán de Ocón y Gayolà.

    Els treballs científics de la Blanca i el seu nom han acabat convertint -se en una nota al peu de molts manuals de botànica; un fenomen que no es únic.

    Grans filòsofs i científics han considerat la dona inferior i sense capacitat per ser científiques. És relativament coneguda la definició del filòsof grec Aristòtil de les dones com a homes imperfectes incapaços de pensar, o l'afirmació de l'alemany Arthur Schopenhauer de la dona com un animal de cabells llargs i mires curtes. O que el cervell de la dona és més petit i incapaç d'estudiar carreres científiques del Dr. Edward H. Clark, autor de “El sexe a l'educació” i deia així: “La constitució física de les dones no tolera la duresa d´uns estudis superiors”.

    Idees com aquesta van impedir a les dones l'ingrés a les universitats, porta d'accés a la ciència fins al segle XX. A Espanya se'ls va permetre a partir del 1910, després d'una àrdua lluita. Sabem que algunes es van “colar” a les aules disfressades d'home. Així s'han alimentat els mites falsos i els estereotips que s'han de desmuntar, segons els quals “a les nenes se'ls donen pitjor les matemàtiques i les ciències que als nens” “a les nenes no els agraden les matemàtiques (ni les ciències )", “no hi ha hagut grans matemàtiques ni científiques en la història". En resum venen a dir que a les nenes no són tan aptes per als que es diu professions STEM (Ciència, Tècniques, Enginyeria i Matemàtiques). No hi ha cap prova de diferència biològica entre nens i nenes per a les habilitats matemàtiques o científiques.

    La investigació està molt malament en general, s'inverteix molt poc i els científics estan molt mal pagats. Molt pitjor està per a les dones. La precarietat de la ciència no és la única barrera. El sexe femení marca un plus de dificultat: les dones que arriben a la ciència es troben amb les barreres habituals de prejudicis cap a elles, de més exigència, inclosa la maternitat i les cures dels dependents. Per això només ocupen al voltant del 20% de les places de més nivell professional en la investigació.

    El resultat final és el conegut "efecte Matilda", pel qual s'ignora o es minimitza la contribució de les dones al camp de la ciència i la tecnologia a l'espai públic, a la història i a les institucions.

    L'efecte Matilda deu el seu nom a Matilda Joslyn Gage, activista nord-americana del segle XIX que va denunciar per primera vegada que a les dones investigadores se'ls negaven els mèrits i l'autoria dels descobriments.

    L’any 1993, una historiadora especialitzada en el món de la ciència, Margaret W. Rossiter, definia l'Efecte Matilda per posar de manifest la gran diferència tant salarial com de reputació que existeix en l'àmbit científic entre homes i dones

    Matilda Electa Joslyn Gage va néixer el 24 de març de 1826 a Cicero, Nova York. Va ser l'única filla del doctor Hezekiah Joslyn i la seva dona, una parella molt activa en favor de l'abolicionisme i profundament creients protestants, que havia organitzat a casa seva un dels anomenats ferrocarrils subterranis per poder ajudar els esclaus a fugar-se.

    Quan es va casar el 1845 amb un comerciant anomenat Henry Hill Gage, Matilda va continuar amb la tasca activista i va organitzar a la seva nova llar a Fayetteville, també a Nova York, un ferrocarril subterrani. Matilda va dedicar els anys següents a cuidar la seva família, va arribar a tenir fins a cinc fills, i a continuar amb la lluita antiesclavista. Però aviat va incorporar a la seva vida una altra inquietud, la lluita pels drets de les dones, denunciant l'abús i la violència sexual contra dones i nens, i fins i tot denunciant la pròpia església com a còmplice d'abusos contra els esclaus i les dones.

 

    El 1852 assistia a la tercera Convenció Nacional sobre els Drets de les Dones, celebrada a Siracusa. Allí donaria el seu primer i brillantíssim discurs com a sufragista. Matilda es va posicionar al sector més radical del sufragisme, allunyada de les postures conservadores que defensaven la lluita de les dones només centrada en el dret a votar.

    El 1875 era nomenada presidenta de l'Associació Nacional del Sufragi Femení, organització en què va treballar durant anys perquè la seva tasca s'anés expandint per tot el territori dels Estats Units.

    Va escriure diverses obres que es van convertir en indispensables per entendre la seva lluita, entre ells, els pamflets La dona com a inventora, Catecisme dels drets de la Dona, i Dona, Església i Estat, la seva obra més important signada en solitari i que recollia l'esperit de la Women's National Liberal Union, una organització que va fundar ella mateixa el 1890 com a contraposició a aquells moviments feministes menys radicals, que defensaven la unió d'església i estat.

    Després de la seva mort, esdevinguda a Chicago el 18 de març de 1898, les seves restes van ser enterrades al cementiri de Fayetteville sota una inscripció que diu: Hi ha una paraula més dolça que mare, llar o cel; aquesta paraula és llibertat.