Aquest divendres, quinze de març, va tenir lloc la XIX trobada anual del grup, reunió que vam aprofitar per gaudir plegats d'un cap de setmana de complicitats i bons moments.
Per segon any consecutiu hem gaudit de l'hospitalitat de La Devesa i la seva amfitriona, la Carmina.
Un cop allotjats i agafat forces després del viatge, comencem les activitats del cap de setmana amb una proposta del grup de cinema de fer una xerrada debat al voltant d'una pel•licula que vam veure prèviament cadascú a casa seva.
La pel·lícula proposada, va ser “La boda de Rosa”, pel·lícula de l'any 2020, va ser dirigida per Icíar Bollaín, responsable també del guió juntament amb la Alicia Luna. Amb música de la Vanessa Garde, la fotografia del Sergi Gallardo i la Beatriz Sastre i el muntatge del Nacho Ruiz Capillas.
Protagonitzada per Candela Peña, en el paper de Rosa, la van acompanyar Sergi López al paper d'Armando, Nathalie Poza com a Violeta, Ramón Barea com a Antonio, Eric Francés va ser Manuel i Paula Usero, Lidia.
La pel·lícula començà amb una Rosa, a punt de fer quaranta-cinc anys, que s'adona que ha viscut sempre per i per als altres i decideix reinventar-se, enviar-ho tot a passeig i agafar les regnes de la seva vida. Però abans vol embarcar-se en un compromís molt especial: un matrimoni amb si mateixa.
Aviat descobrirà que el seu pare, els seus germans i la seva filla tenen altres plans, i que canviar de vida no és tan senzill al si de la seva família. Casar-se, encara que sigui amb ella mateixa, serà el més difícil que hagi fet mai.
Icíar Bollaín apunta:
"Conciliar lo que Rosa quiere con lo que quieren los demás se convierte en una tarea titánica, incluso aunque se trate de organizar su propia boda.
Hay muchas Rosas entre nosotros y todos somos un poco Rosa... Aprender a saber lo que uno quiere y no renunciar a ello es una asignatura difícil de aprobar y a veces no se consigue en toda la vida. Pero Rosa está dispuesta a conseguirlo.
Creo que LA BODA DE ROSA se parece a mis primeras películas. Es una historia de personajes, de sus relaciones entre ellos y con el mundo y que intenta hablar de cosas que de una forma u otra nos afectan a todos, pero siempre con humor y emoción."
El debat va ser molt viu i amb intervencions que van destacar l'aspecte més humà del tema que ens proposaba la directora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada