Dissabte al matí teníem programada la visita al Museu del Ter, a Manlleu.
El museu aprofita les antigues instal·lacions de la fàbrica cotonaire de Can Sanglas per mostrar la “Fàbrica de Riu” a la planta baixa, un viatge al cor d’una fàbrica tèxtil.
A la segona planta es mostra “la Societat Industrial (1845-1935)”, amb dues espectaculars maquetes que reprodueixen la Colònia Rusiñol i la façana fluvial de Manlleu entre el Pont de can Molas i la fàbrica de can Sanglas, i una mostra sobre “els Rius Mediterranis"; un recorregut pels paisatges, la hidrologia, l'ecologia, el patrimoni natural, els aspectes socioambientals i la gestió sostenible dels cursos fluvials mediterranis.
Un text de Josep Pla ens dona la benvinguda:
“Generalment, els rius tenen un sentit i una direcció clars i definits. El Ter, no. El seu curs dibuixa un curiosíssim angle recte (...) És a la Plana de Vic- a Manlleu, exactament- on es produeix aquest estranyíssim viratge. (...) arriba un moment que el riu, fatigat de treballar per la indústria i dels engavanyaments que el fet implica, vol canviar d’ofici i dedicar-se a l’agricultura i concretament al regadiu.
Sembla, en efecte, que desprès d’haver passat la joventut treballant com un negre vol penetrar en un paisatge més bucòlic, més saludable i tranquil, i així se’n va cap a Girona esperant trobar-hi una gent més contemplativa (...). En tot cas, el Ter és un gran treballador, un riu modèlic que els pares podrien presentar a les seves criatures perquè prenguessin exemple” (PLA, 1967).
L’edifici original es de l’any 1833, els industrials Martí Sanglas i Bonaventura Miàs obtingueren una concessió d’aigua per fer funcionar una fàbrica de filats de cotó al final del recorregut del canal industrial de Manlleu, que redirigia les aigües del riu Ter. Tot i que les obres de l’edifici s’iniciaren l’any 1837, la fàbrica no començà la seva activitat fins el 1841, un cop acabada la Primera Guerra Carlina (1833-1840).
Lèdifici seguia el model d’una fàbrica de pisos (planta baixa més dos pisos), on l’energia de l’aigua del canal que impulsava originàriament les rodes hidràuliques i més tard les turbines es transmetia verticalment amb un sistema d’engranatges per moure els embarrats i la maquinària de les diverses plantes. Les dues turbines s’ubicaven en dos ramals separats del canal del Ter, i es disposaven en els extrems oriental i occidental de la fàbrica.
Can Sanglàs fou la primera fàbrica del Ter mitjà a instal·lar, pels volts de 1860, una turbina Fontaine de la casa Planas, Junoy, Barné i Cia de Girona. Atès que l’edifici comptava amb dos espais energètics separats, alimentats per ramals diferents del canal industrial de Manlleu, l’any 1888-89 s’hi ubicà una segona turbina d’aquesta mena, que seria substituïda el 1929 per una turbina Francis.
Can Sanglas funcionà com a filatura fins l’any 1980, i posteriorment es dedicà a altres activitats industrials, fins que el 1998 fou adquirida per l’Ajuntament de Manlleu per convertir-la en la seu del Museu del Ter, que s’inaugurà l’any 2004.
La rehabilitació de Can Sanglàs es dugué a terme entre 1999 i 2004, i tenia com a finalitat convertir l’espai en un museu. Pel que fa a la fàbrica, s’intentà mantenir-ne les característiques i la fisonomia.
La intervenció més destacada és la creació d’un nou volum adossat, que continua l’edificació de la fàbrica cap a llevant. Es tracta d’un prisma cúbic de formigó, d’aspecte auster, amb un gran voladís, que serveix d’accés principal a l’edifici. Una vidriera de grans dimensions, que ocupa la part central de la façana oest de dalt a baix, proporciona llum a l’entrada, i a les façanes nord i sud són destacables les finestres, que reinterpreten el ritme produït pels buits de l’edifici antic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada