Autor: Isidre Grau
Pàgines: 190
Proposa: Josep Maria Riera
Sinopsi:
Un relat intimista que ens narra la relació sovint difícil entre un pare i un fill. No obstant, durant setanta-tres dies en què es veuen obligats a refugiar-se als boscos, viuran un seguit d’experiències amb una insòlita comunicació afectiva i un estret contacte amb la natura que els farà madurar la relació i, en definitiva, valorar el paper de la memòria i els silencis en la construcció de cada vida.
Setanta-tres dies amb el pare és una novel·la on la solitud, la subsistència i autonomía dins la naturalesa crua, l’aprenentatge de vida, la maduresa i el creixement personal són elements que omplen aquesta història.
Amb pròleg de Maria Barbal.
Isidre Grau (Sabadell, 1945) és autor de disset novel·les, entre les quals destaquem la pentalogia d’Els colors de l’aigua (Premi Sant Jordi 1985), La ciutat dels solitaris, L’home que perseguia la veritat i Un dissabte de primavera.
Ha conreat narrativa breu, recopilada a La pell dels anys. Contes 1981-1994, i posteriorment ampliada amb El dia de l’incident i Pinyols madurs, contes difosos a Núvol. En una línia memorialista, ha publicat Primer paisatge, amb records d’infància ficcionats. Durant els quinze anys d’impartir tècniques de novel·la i de conte a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, va publicar al diari Avui articles amb reflexions sobre l’escriptura, i després va recollir aquesta experiència en els assaigs literaris L’arquitectura del conte (nova edició ampliada el 2016) i La maleta de l’escriptor (nova edició revisada el 2019).
Va ser membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada