Vespres Literaris: Thomas Moran

25 de nov. 2012

Thomas Moran

Thomas Moran, pintor americà especialitzat en paisatgisme. Els seus llenços mostren la grandesa i immensitat del llunyà Oest.

Va néixer a Bolton, Lancashire, Anglaterra, el 12 de gener de 1837. Els seus pares van emigrar als Estats Units quan aquest tenia 7 anys d'edat. Tres dels seus germans van ser artistes, i va aprendre a pintar del seu germà Edward. Es va familiaritzar amb la tasca de Washington Allston, Rembrandt Peale, John Neagle, i altres artistes d'Amèrica. El 1853 va començar a treballar com a aprenent en una empresa de gravat en fusta de Filadèlfia. Va ser en aquesta època quan va començar a pintar i dibuixar de debò, explotant les seves habilitats com a gravador i il · lustrador.

A principis de 1860, Thomas Moran va viatjar per la regió del Llac Superior, al nord de Michigan, quedant fascinat per grandesa de la naturalesa del país. Va pintar i va realitzar nombrosos esbossos sobre els paisatges dels Grans Llacs. Després d'aquest primer viatge, va iniciar un altre a Londres, per veure les obres del famós paisatgista Turner.

William Henry Jackson

En tornar als EUA, Moran, obsessionat amb el tractament dels paisatges que havia descobert a la Galeria Nacional de Londres, i amb renovada fascinació pels paisatges salvatges, el van empènyer a enrolar-se en l'Expedició Geològica organitzada pel govern i comandada pel geòleg Ferdinand V. Hayden el 1871 al que avui és el Parc Nacional de Yellowstone. Moran va ser contractat, juntament amb el fotògraf William Henry Jackson, per documentar el paisatge de la regió. També va ser el començament d'una fructífera col · laboració amb Jackson a qui acompanyaria de nou a l'èpica expedició comandada per John Wesley Powell que el 1873 va explorar el Gran Canó.

Va ser en aquest viatge quan Thomas Moran va pintar les seves dues obres més famoses, "Grand Canyon of the Yellowstone" i "The Chasm of the Colorado", ambdues van ser adquirides per un col · leccionista anònim per la suma de 10.000 dòlars cadascuna i exhibides al Capitoli de Washington. Això li va donar a Moran, fama i diners. El 1875 va realitzar la seva tercera gran obra "Mountain of the Holy Cross", una visió d'un famós pic de Colorado.

L'estil artístic de Thomas Moran és hereu de la 'Escola del Riu Hudson'. Va morir l'any 1926.

Grand Canyon of the Yellowstone, 1872
oli sobre llenç
245,1 x 427,8
Smithsonian American Art Museum

The Chasm of the Colorado, 1873-74
oli sobre llenç
214,3 x 367,6
Smithsonian American Art Museum

Mountain of the Holy Cross, 1875
oli sobre llenç
208,6 x 163,2
Smithsonian American Art Museum

“—Ja reprenc el fil, noi —va dir—. Vostè no es preocupi per això. Faci anar la ploma i tot anirà bé. Al final, quedarà tot dit, tot haurà sortit. Parlava de Long Island, oi? Del Thomas Moran i de com va començar la cosa. Ho veu?, no me n'he oblidat. Vostè continuï apuntant cada paraula. No hi haurà necrològica si no apunta cada paraula.

»El Moran va ser qui em va convèncer que hi anés. Ell havia estat a l'Oest als anys setanta, tot allò ho havia vist de dalt a baix. No va viatjar sol com el Ralph, és clar, no va recórrer aquelles terres desolades com un pelegrí ignorant; no tenia, com l'hi diria, no tenia els mateixos objectius. El Moran ho va fer sense estar-se de res. Ell era l'artista oficial de l'expedició del Hayden del 1871, i després hi va tornar amb el Powell el 73. Vam llegir el llibre del Powell fa un parell de mesos, totes les il·lustracions eren del Moran.

Recorda el dibuix del Powell penjant del precipici, agafant-se amb un sol braç per salvar la vida? És molt bo, m'ho ha de reconèixer, el vell en sabia un niu, de dibuixar. El Moran es va fer famós pel que va pintar allà, va ser qui va ensenyar als americans com era l'Oest. El primer quadre del Grand Canyon va ser del Moran, està exposat a l'edifici del Capitoli de Washington; el primer quadre de Yellowstone, el primer quadre del Gran Desert Salat, els primers quadres del territori de les gorges del sud de Utah, tots eren del Moran. El Manifest Destiny. Ho van cartografiar tot, ho van dibuixar tot fins que va ser engolit per la gran màquina de beneficis americana. Eren les últimes parts que quedaven del continent, els espais en blanc que encara no havia explorat ningú. Ara ho teníem allà: tot representat en una preciosa tela perquè ho veiés tothom. La punxa daurada clavada als nostres cors!"

El Palau de la Luna

Paul Auster

Pág. 190-191