el títol

"Un roman: c'est un miroir qu'on promène le long du chemin"

César Vichard de Saint-Réal (1639 - 1692), novel·lista francès

“Em calia un títol, sense acabar de saber ben bé que passaria a la novel·la, La casa abandonada,  Història d’una família,  Temps passat,  Tres generacions.  Tots eren inexpressius. (...)

Els títols que m'havia proposat mancaven de relleu. Una novel·la és un mirall. ¿Què és un mirall?  L'aigua és un mirall.  Narcís ho sabia.  Ho sap la lluna i ho sap el salze.  Tot el mar és un mirall.  Ho sap el cel.  Els ulls són el mirall de l'ànima.  I del món.  Hi ha el mirall de la veritat dels egipcis que reflectia totes les passions;  tant les altes com les baixes.  Hi ha miralls màgics. Miralls diabòlics.  Miralls que deformen.  Hi ha mirallets per caçar aloses.  Hi ha el mirall de cada dia que ens fa estrangers a nosaltres mateixos. Darrera del mirall hi ha el somni;  tots voldríem atènyer el somni, que és la nostra més profunda realitat,  sense trencar el mirall. Sense somnis ens agermanem a l'Étranger de Camus: "Lever, tramway, quatre heures de bureau ou d'usine, repos,  sommeil et lundi,  mardi,  mercredi,  jeudi,  vendredi,  samedi sur le même rythme..."  Però si la novel·la,  creguem el que s'ha dit i repetit fins a la sacietat,  és un mirall que l'autor passeja al llarg d'un camí,  aquest mirall reflecteix la vida.  Jo, en tot el que tenia escrit de la novel·la d'una família,  només en reflectia trossos.  El meu mirall al llarg del camí era,  doncs,  un mirall trencat. “

Mercè Rodoreda