“Havia somniat
una altra vida, molt diferent de la que havia anat vivint, molt diferent de la
vida del seu pare, una vida traçada per la seva voluntat més que per unes
circumstàncies, sempre pensant que ja tindria temps de rectificar-la, però en
el fons sense gaires ganes de rectificar res. Havia visi tantes misèries, tanta
persona vil i tant de tot, que la seva delícia era tirar molles de pa als
pardals que a més de fugir quan el veien li empastifaven la barana. Un home és una cosa misteriosa; una màquina que
no s'acaba mai de saber com és feta. Perquè els metges i els homes de ciència
diuen és això i és allò i sempre és més del que diuen; els mateixos humors, els
mateixos camins entortolligats per dintre, però cada home, amb la seva ànima,
com... I encara que intentava d'explicar-s'ho més li semblava que no sabia
res... El principi de la soledat,
pensava, és aquesta gran originalitat de cadascú a fer servir la seva màquina. Sí, tots els homes són iguals de qui sap
quines maneres. Ell havia fet l'amor
durant anys amb la Teresa: una repetició infinita del mateix gest i de les
mateixes paraules. Com el carboner, com l'estanquer, com el president del
consell de ministres. El mateix gest però cadascú amb un accent diferent dels
altres. ¿La Teresa havia estat la seva font de vida? Potser només havia estat un pretext per
repetir-se fins a la sacietat en aquell món que el desfeia de mica en mica, on
queia aquella plugeta benigna que picava la tela del seu paraigua de notari
vell. “
Mirall Trencat
Mercè Rodoreda
pàg. 152- 153
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada