Rodoreda vista per...

A Romanyà

“Vaig conèixer personalment Mercè Rodoreda als anys setanta a Romanyà de la Selva, però la meva relació estreta amb ella ve després de la seva mort i és a través de la casa en la qual va viure a Romanyà i la literatura que va produir en aquella casa. Mercè Rodoreda va arribar a Romanyà el 1972 i es va estar primer a casa d'una seva amiga, Carme Manrubia en un xalet que Manrubia havia construït en una parcel·la que van anomenar "El senyal". De fet, aquesta casa i la muntanya de Romanà van donar a Rodoreda aquella seguretat i aquella pau que ella necessitava els darrers anys de la seva vida per tornar a escriure. I va ser profitosa, aquella estada a Romanyà: hi va acabar Mirall trencat, hi va escriure els viatges de Viatges i flors i, a més a més, hi va escriure Quanta, quanta guerra. De fet, aquestes tres novel·les i la casa "El Senyal" són la meva estreta relació amb Mercè Rodoreda. Perquè a partir del moment que vam comprar la casa, l'estiu de 1984 estava rellegint aquestes obres en el jardí í en l'estudi en el qual havien estat escrites, em vaig adonar que Rodoreda havia introduït tots els elements que tenia al seu voltant: el jardí  l 'interior de la casa. "El Viatge al poble de la por", que pertany a Viatges i flors descriu el jardí i l'interior de la casa. A Mirall trencat apareixen molts elements que són el jardí de la casa "El senyal".  No sé ben bé quin dels dos va ser el primer: és una simbiosi estreta entre el de la novel·la i el de la casa: hi ha l’estany,  hi ha el llorer just darrera la casa, en el mateix lloc que apareix en la novel·la, hi ha un mirador dalt del terrat, els tres cedres...

Mercè Rodoreda va dir que havia hagut de fer al llarg de la seva vida de pedra que rodola, però allà es va establir í va voler-hi reposar per sempre, enterrada al cementiri, prop del dolmen, la pedra mil·lenària sobre la qual ella posava la mà per capta  -deia-  els corrents aeris i per veure si podia trobar algun dia els druides a Romanyà de la Selva.”

Mariàngela Vilallonga