"En llegir la
seva narrativa i en escoltar-la, és fàcil adonar-se que la Mercè Rodoreda és un
d'aquests casos on la vida i la literatura són profundament vinculades. La
Mercè Rodoreda passà uns anys molt durs a l'exili; va saber què era la fam i la
mort quan encara no havia paït el desastre de la guerra civil. Són anys soldats
amb ferro roent a la memòria, és una mena de tatuatge moral per a tota una
vida. L'escriptora, que ja des de molt jove s'havia proposat dedicar-se a la
creació mitjançant el periodisme, durant els anys de la postguerra es veu
incapacitada per a escriure una sola línia. Potser la fugida, l'exili i un
garbuix de minúsculs fracassos enredats a la teranyina col·lectiva han
construït el pessimisme còsmic que destil·la tota la seva obra posterior a
l'any 1939."
Montserrat Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada