crònica sortida Riudecanyes

Riudecanyes

Els passats dies 28, 29 i 30 de març, els de Vespres Literaris ens vam reunir a la localitat de Riudecanyes (Baix Camp), en la ja tradicional trobada anual on proposem a la resta de  companys i companyes les nostres lectures per la propera temporada.

Segons la wiquipèdia, “sembla que Riudecanyes es va formar a partir de la carta de població lliurada per Ramón Berenguer IV a Cambrils el 1152 ja que allà es parla d'un poble torrent qui est iuxta Rivum de Canes.  En 1185, el rei Alfons II d'Aragó va lliurar algunes terres a Berenguer de Cambrils .  Des de 1339, Riudecanyes va participar en les activitats de la Comuna del Camp i es va convertir en seu de la baronia d'Escornalbou. En origen, el càrrec de governador de la baronia va recaure en un canonge i més endavant en un advocat; més tard, en quedar la baronia a les mans de l'església, van ser els arquebisbes qui van nomenar als administradors.”

Andábamos sin buscarnos  pero
sabiendo que andábamos
para encontrarnos.

El divendres 28 , vam celebrar un petit homenatge amb motiu del centenari del naixement de Julio Cortázar: un muntatge audiovisual inspirat en dos relats breus de l'autor de Rayuela: "Instrucciones para subir  una escalera" i "Instrucciones para subir una escalera al revés", i música de Miles Davis: "My Funny Valentine".

Per finalitzar la vetllada literària i musical, es va escenificar un monòleg inspirat en un relat breu de Juan José Millás: "El paraíso era un autobús", amb fons musical dels boleros "Adoro", amb Maite Martín i Tete Montoliu i "Contigo en la distancia "amb Cristina Aguilera.

Juan José Millás

El dissabte, 29 vam anar a passejar pels voltants del pantà de Riudecanyes . Acudim altra vegada a la wikipèdia per cercar informació : La construcció va ser impulsada des de finals del segle XIX i l' any 1903 fou projectada la seva construcció per tal de proveir bàsicament les necessitats de la ciutat de Reus . El 1904 és posa la primera pedra i va entrar en servei el 1918 .

La vegetació que hi predomina està composta per pinedes de pi blanc en gran part de la zona que envolta l' embassament, així com brolles silíciques en les zones que han patit Incendis . La vegetació aquàtica està restringida a la cua de l' embassament . En els marges de l' embassament , sobretot a l' esquerra , podem veure abundants peus d' eucaliptus de notables dimensions .

pantà de Riudecanyes

 Després del passeig pel pantà, i abans de trobar-nos amb el xai rostit que ens esperava per a l'hora del menjar, vam pujar en cotxe fins al castell monestir d'Escornalbou.

“Per la zona s'han trobat restes que permeten pensar que la muntanya d'Escornalbou i el seu entorn ja eren coneguts i habitats tant en l'època Neolítica, com en temps dels Ibers. En el terme de Riudecanyes, a la Cova Josefina, excavada per Serra Vilaró el 1922, s'hi han trobat restes prehistòriques que van des del neolític fins a l'edat del ferro, amb nombrosos elements de vas campaniforme; també si varen trobar, a més, ceràmica romana i peces d'un fermall visigòtic. I en el castell d'Escornalbou, també han aparegut restes del bronze III a la cova del Passeig dels Frares i en diversos indrets a l'entorn de la muralla. Vora el pantà de Riudecanyes, han aparegut restes del paleolític mitjà. I a la partida del Gort, restes ibèriques.

El castell fou construït sobre les restes d'una fortalesa romana del segle III, que després van ocupar els sarrains al segle VIII, donant-li el nom de Saloquia ("Guaita"). Aquesta fortalesa situada a l'extrem del territori musulmà de Siurana , va dependre del seu Valí (o Wali). El castell està documentat ja al 1153.  La seu canònica agustiniana va perdurar fins el 1574; i fins l’any 1835, que va ser desamortitzat,  va acollir un convent franciscà. El conjunt va esdevenir una ruïna, fins que l’any 1910 Eduard Toda, diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop reusenc,  va comprar el conjunt i va endegar una amplia restauració i transformació, finalitzada l’any 1924,  que va permetre conservar els vestigis i el llegat d'aquesta construcció.” (font wiquipèdia)

L’església romànica és de gran valor. Hi destaca també el claustre.

esglèsia romànica del castell.monestir
d'Escornalbou

torre del castell d'Escornalbou

formació rocosa al voltant d'Escornalbou
modelada per l'aigua

La tarda del dissabte la vam dedicar a presentar les nostres propostes de lectures (trenta tres propostes en total!)i projectes per la propera temporada. La dilatada jornada del dissabte, va finalitzar amb la celebració del nostre particular festival literari i musical de Vespres: vam gaudir les “aventuras del pequeño Nicolás” , cantat amb una “chica ye-ye”, saltat al ritme de “Sábado a la noche”, olorat el fum de la cigarreta d’una dona que ens deia “Fumando espero”. Vam jugar a pilota amb tres bebès, picar de mans i riure, perquè “Es preferible reir que llorar” , escoltat un comte dels “Vespres Fabulosos”; en definitiva, embogir “ni más, ni menos”, per arribar a la traca final de la cançó “Barcelona”, amb un Freddy Mercuri i una Montserrat Caballé esplèndids.

Sou collonuts!!!!!