Presentació:
“El futur, que
estarà construït d’intel·ligència artificial, de robòtica o biotecnologia, ens
persegueix per atrapar el nostre present; i, si aconsegueix agafar-lo, podrà
canviar el nostre paper en la història i també la nostra condició humana. Ara, quan està variant la nostra relació amb el
món, la novel·la històrica ens permet
observar d’on venim, allò que hem
anhelat com a societat, allò pel qual
hem lluitat i els aspectes de la nostra condició humana que poden ser
modificats. Així, la novel·la històrica,
amb la seva capacitat de recrear
paisatges perduts , és el que ens permet endinsar-nos en la nostra condició
humana.
En la novel·la
històrica, la condició humana és el motor més determinant per comprendre com és
la nostra relació amb el món. Al llarg
dels segles no ha canviat la nostra manera de ser, només ha variat la nostra forma d’estar, com ens permet constatar la novel·la
històrica, que situa la condició humana
en el temps. En la novel·la històrica, el narrador, que és l’únic capaç de copsar la història, s’ha d’endinsar en la condició humana per
poder construir els seus personatges i dotar-los de veritat. Només aprofundint en la condició humana podrem
entendre les nostres accions, la nostra
manera d’actuar, sigui l’afany de
venjança, l’ànsia de llibertat o bé la
lluita pel poder. Només explicant la
inclinació per la bellesa i el coneixement de l’emperador Adrià podrem
comprendre l’abast de les seves conquestes; només coneixent la por a la revolució i
l’afany de virtut que Robespierre i Marat van ajudar a construir, podrem entendre el que van fer…
I és per tot això
que Barcelona Novel·la Històrica
tindrà com a protagonistes les emocions i les accions humanes, i que ho farà a
partir de tres eixos:
Fer la història.
El narrador
explica la història a partir de la condició humana, que és la que defineix les
accions humanes; és a dir, la que dota de sentit la història i els seus
protagonistes. Els principals creadors i
protagonistes de la història, en primer
i últim terme, són els homes i les
dones.
Protagonitzar la història.
Quin és el motor
de la història en la literatura llatinoamericana, que té la necessitat de definir una visió del
món per mostrar el seu relat polític? La literatura llatinoamericana construeix
una visió de la societat en què la història i les històries serveixen per
emplenar els forats buits que la història oficial moltes vegades ignora. Són molts els autors llatinoamericans que han
escrit una novel·la que ha marcat el nostre coneixement sobre la seva història;
en tenim alguns exemples en Zama, d’Antonio di Benedetto; Los
últimos espectadores del acorazado Potemkin, d’Ana Teresa Torres; La guerra
del fin del mundo, de Mario Vargas
Llosa; Hasta no verte Jesús mío,
d’Elena Poniatowska; Terra nostra, de Carlos Fuentes; o El reino
de este mundo, d’Alejo Carpentier.
Mirar-se en la història.
Sigui des dels
mitjans de comunicació o bé des de la indústria de l’entreteniment (sèries de
televisió, videojocs…), cada cop s’està
explicant més la història a partir del caràcter dels seus personatges, complexos i contradictoris, amb les seves fortaleses i debilitats.”
Fèlix Riera
Comissari de Barcelona Novel·la Històrica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada