Albert Camus , María
Casares
Correspondance
(1944-1959)
Édition de
Béatrice Vaillant. Avant-propos de Catherine Camus
Gallimard,
11/2017
El
19 de març de 1944, Albert Camus i Maria Casares es van conèixer en casa
de l’escriptor Michel Leiris. Ell tenia
trenta anys i ja avia publicat la novel·la que li havia donat a conèixer, “L’estranger” ella era filla d'un republicà espanyol a
l'exili (Santiago Casares Quiroga,ministre i primer ministre de la Segona
República), i tenia vint-i-anys. Casares va començar la seva carrera d’actriu el
1942 al Theater des Mathurins, quan
Albert Camus publicava L’estranger a Gallimard.
L'escriptor vivia sol a París i la
seva dona Francine, mestra, a Orà. La matinada del sis de juny de 1944, data
del famós dia D, es converteixen en amants. Això és només el preludi d'una gran
història d'amor, que tindrà el seu inici real l’any 1948.
Fins
la mort accidental de l'escriptor, al gener de 1960, Albert i Maria mai van
deixar d'escriure. Creuar la seva correspondència revela quina era la
intensitat de la seva relació.
"Quan estimem a algú, encara
l'estimem", va dir María Casares després de la mort d'Albert Camus;
"Quan una vegada, no estem sols, mai no estem sols".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada